Un altre país

el bloc abans conegut com 'El meu país d'Itàlia'

esquerra utòpica

Una història d’eixes que em reconcilien amb aquest (meu) país, un (altre) miracle italià. 
Es diu Domenico Lucano, però tothom li diu Mimmo dei curdi (Mimmo el dels kurds) i és l’alcalde de Riace, i la història (el miracle) esdevè preciosa (per rara i per bella) perquè Riace és un poblet de vora dos mil habitants de la Locride, a Calàbria, a una de les zones més pobres i més controlades per la criminalitat d’Europa. 
La història va començar el 1998 quan un vaixell amb un centenar de kurds fugitius va arribar al poble i ell va pensar que en lloc d’un problema eren una solució per al seu poble que s’havia despoblat dramàticament durant tot el segle XX però sobretot en els darrers trenta anys i que s’estava morint. Es va posar a telefonar emigrats marxats del poble, a Amèrica Llatina, a Austràlia, als Estats Units, i va aconseguir que els emigrants o els seus fills cediren les cases que encara tenien al poble. Amb els emigrants arribats i donant faena a la gent del poble van començar a restaurar-les, es va inventar (i va aconseguir els fons per dur-ho a terme) uns cursos on la gent del poble ensenyava als emigrants els oficis i ara produeixen artesania d’alta qualitat. Han anat acollint més emigrants i arreglant més cases i el poble és un ‘hotel difús’ amb unes 50 habitacions per turistes escampades pel poble. I han tornat a obrir l’escola perquè n’hi ha xiquets. Ell diu que és molt senzill, on tots veuen un problema ells van veure un recurs. Riace, diu, gràcies als emigrants ha passat de la resignació per una mort civil al rescat econòmic (i civil, afegiria jo).
Ell diu que és d’esquerres i punt i després d’explicar el que ha fet i el que vol fer diu: bé, digem-ne esquerra utòpica. A les darreres eleccions va aconseguir que esquerra i dreta anaren junts en la mateixa llista, contra ell, que anava com a independent en una llista cívica. La ‘ndrangheta per ara només dóna senyals, com ara trets a les portes de sa casa o enverinar-li els gossos, però per ara el miracle sobreviu. També gràcies a la visibilitat que ha aconseguit amb el seu bon govern, Wim Wenders es va enamorar de la història i hi va fer un curt documental, The Flight.
He llegit que tota Riace revela el seu origen aragonès en la sobreviscuda arquitectura mixta catalano-aragonesa, en els carrerons, en els edificis sagrats i en els privats. Quasi venen ganes de tastar aquesta hospitalitat difusa a aquest poble que acull refugiats (i emigrants esperant l’status de refugiats) i turistes, on hi viuen calabresos, afganesos, kurds, palestins, somalís… i on fan la recollida selectiva de les escombreries (a Calàbria!), amb ases. 

Mimmo dei curdi és finalista al premi World Mayor Price, al millor alcalde del món, espere que li donen, jo ja ho he fet.

Els de la foto són els guerrers de Riace, dos bronzes grecs d’una bellesa espaterrant, trobats a les seues aigües el 1972 i que ara estan al museu de Reggio Calabria. 



  1. Quina història més guapa! M’has reviscolat les ganes de baixar al sud del teu país d’Itàlia, que tan deficientment conec.

    I que n’és de galdosa aquesta llista de dretaesquerra unida per despatxar a qui els discuteix la paradeta. Però no estranya gaire. Primer perquè “al lado de aquí” ja estem acostumant-nos als governs PPSOE, de jure (com a Euskadi i Navarra) o de facto  (gairebé a la resta de llocs, fent una mica de comèdia per aparentar). I segon, perquè l’esquerra de debó o és utòpica o no és. I no cal ni dir l’utopisme que gasten els representants de la partitocràcia socialdemòcrata europa…oi?

  2. que acabarà malament 🙁 i mira que alguns ens demostren que és fàcil tot plegat, però, és clar, aleshores els que viuen a costa de la misèria dels altres no se les mamen tan dolces no? 🙁

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Aquesta entrada s'ha publicat dins de gent per marieta | Deixa un comentari. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent