Un altre país

el bloc abans conegut com 'El meu país d'Itàlia'

no

El meu amic estimat ha estat assassinat per un no de massa.
Raffaele Marino, Fiscal.

A aquest país un alcalde honest, un pescador que feia d’alcalde, que havia aconseguit mantindre net el seu poble i la seua mar ha estat assassinat, nou trets l’esperaven baix de casa, ha estat assassinat per dir no a la màfia.
Es deia Angelo Vassallo i tenia 57 anys i dos fills. Un home valent, molt valent, que ha pagat amb la vida el seu coratge a una de les regions més castigades per la criminalitat. Vassallo era l’alcalde de Pollica, a la província de Salerno, des del 2005 i havia fet del seu poble una espècie de miracle de la legalitat, de defensa del territori contra el crim i el ciment. Perquè per aquelles contrades un ajuntament i un mar net són un miracle, perquè un coratge com el seu és un miracle, perquè, segurament, per la camorra el miracle ja estava durant massa, els criminals no es podien permetre un exemple com el seu.
Em pregunte perquè el Ministre de l’Interior encara no ha dit res, em pregunte perquè l’Estat no dóna cap resposta, em pregunte com pot el govern continuar parlant del partit que s’esmicola i de les seues discussions de cafè. No és un país normal, no ho és. 
Els ciutadans de Pollica ens han regalat un altre miracle, ahir quasi totes les botigues del poble van romandre tancades, per dol ciutadà. I això, que semblaria el més normal del món ací és un miracle, un altre.

A Repubblica de hui un article de Saviano en parla. 



  1. En el que he pogut entendre de l’article de Saviano, m’ha sobtat descobrir que un dels capos es diu, curiosament, Fabbrocino. Només faltaria que, com els pirates o com un que jo conec, també tinguera problemes de visió.

  2. la gent diu que només es presenten a polítics els dolents. Quina persona honesta pot presentar-s’hi sabent el pa que s’hi dóna? Això vos passa a Itàlia, aquí a casa nostra et pots trobar apallissat, amb trucades anònimes contínues a altes hores o amb amenaces als fills, cotxes ratllats, la façana de casa plena d’escombraries … A certs nivells no es mamen tan dolces com més amunt, no.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Aquesta entrada s'ha publicat dins de coses que passen per marieta | Deixa un comentari. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent