l’illa

A mi les illes boniques m’agraden molt, clar.
Pantel.leria m’ha encantat, té alguna cosa molt especial, potser pel fet d’estar allà soleta enmig del canal de Sicília, sense companyes d’arxipèlag, potser per haver aconseguit ser encara una illa fonamentalment agrícola i per sobreviure al turisme sent ella mateixa, potser per l’aire africà que té tot, per les olors, per eixes oliveres que es defensen del vent creixent arran de terra, pel sicilià incomprensible que parlen (però els somriures s’entenen, com a tot arreu). Potser perquè tot i ser tan exòtica amb les seues cases africanes i els seus ocells mai vistos abans, alguna cosa en l’aire me la feia tan familiar, tan casa: mitja illa es diu Valenza, Almanza o Belvisi de cognom i les tomates penjades, els bancals i les dones majors fent ganxo a la fresca em portaven al poble de quan era xicoteta.
Aquesta illa m’ha encantat, més que cap altra, hi tornaré només puga.

PS: Quina emoció les imatges de la manifestació de Barcelona el diumenge en arribar a casa…

12 pensaments a “l’illa

  1. Maria:
    Li he dedicat una estoneta curta al tema de Pantel·leria a diverses pàgines web i la relació antiga amb nosaltres.

    És clar, no són tan sols Almanza i Valenza sinó que dos dels quatre “assessori” del “sindaco” es diuen Adele Pineda i Benedetto Garsia. Dos de quatre ja en són! Fixa’t en l’ortografia de Garsia que és com escrivíem (i pronunciem) el cognom els catalans medievals i de l’Edat Moderna. I també hi ha la família Catalano, és clar, les que dius, i, sens dubte, algunes altres. I caldria veure si els Belivisi no són Bellvís, cognom català de municipi lleidatà i cognom valencià.

    I Francesc de Requesens i Requesens, fou anomenat Príncep de Pantel·leria el 1620 i mantingueren el títol -els Requesens- fins al segle XIX.
    Hauria de buscar la correspondència preciosa que una Requesens valenciana mantingué amb la família des de Madrid. Crec recordar que és del segle XVI. Escriu en un català avalencianat preciós i és una de les poques escriptores que tenim documentades amb un alt sentit de la llengua i obra que ens haja arribat. Va casar amb un madrileny però segueix la correspondència en català amb la família i s’ha conservat la correspondència. La dec tenir en algun lloc i en algun llibre.

    És evident -a mi m’ho sembla- que el repoblament català de Pantel·leria fou fet molt majoritàriament amb famílies valencianes dutes pels Requesens. Potser ho hagen estudiat ja a Pantel·leria però és una petita història preciosa d’aquelles que -als pobles normals- són patrimoni del poble que ha fet la gesta. L’abundància de cognoms valencians -tant catalans de la soca-rel com castellans perifèrics- m’ho fa pensar així.

    Imagina’t si se’n sabria, de tot tot això, en cercles acadèmics peninsulars hispànics, si s’hagués fet des d’uns altres indrets “més centrals”. És com la cosa dels Borja…

    Acabe de comprovar que els Requesens eren originaris de Tarragona -ja al segle XIII- encara que no s’ha demostrat que siguen descendents dels Requesens gironins del XII. El cas és que triomfaven a la València del segle XV. Ara, l’important és que els Requesens compraren l’illa de Pantel·leria el 1492… Apassionant!

    No m’estranyaria gens que llur dialecte local estigués farcit de catalanismes. Ara, ja se sap que en la historiografia italiana passem sovint per “aragonesi”…

  2. Tornant al món dels vius he pogut veure amb molta alegria que us heu casat i que heu estat feliços i n’heu fet una festa d’amor, com cal… Potser m’hagués agradat ser-hi… d’alguna manera… però la mort ens visitava i jo era lluny fent un tomb amb ella i no me vaig assabentar de res. Rebeu l’abraçada des de la meva illa – i vostra – que us haguerà fet  en viu i directe i el nostre desig de felicitat, només, ja ho sé, la confirmació d’una evidència…

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *