està arribant

Fa temps que l’espere, que l’espere amb candeletes. Altres voltes m’enviava senyals per dir-me que estava arribant, però, tot i que fa molts dies que busque els senyals, crec que em vol donar una sorpresa, però això serà molt difícil, les coses que es desitgen no sorprenen mai quan arriben (o sí…be careful what you wish).
No voldria que les ganes em confongueren, no voldria veure anuncis i promeses on no hi són ni miratges provocats pel desig. Ja m’estic posant nerviosa, com algú que està al costat del telèfon esperant una telefonada o a una estació esperant un tren que no arriba. I si no ve? I si arriba tard? I si no ve mai més? Ja no puc més, m’he informat, i diuen que sí, que està arribant. No m’havia enganyat, eren anuncis, sóc jo que sempre tinc por (i que enguany ha estat molt discreta). La primavera arriba el 20 de març (i ve en avió, però això són coses meues).

13 pensaments a “està arribant

  1. Jo, que m’agrada l’hivern, també tinc ganes de trobar proves que em diguin que la primavera ja està aquí. L’hivern s’ha fet llarg (i et recordo que en el pitjors moments a Can Rosselló es va espatllar la calefacció). La ‘teva’ primavera, tan a prop i tan lluny, segurament arribarà quan menys t’ho esperis: en avió, en un ruquet (pobre!), en una calessa o en una gòndola -ai, no, que això no fa gaire per Roma-. En cotxe no, que la primavera no sap coduir. Estarem molt atents. Ho sé. Jo diria que jo ja percebo un bon flairet! (i això que estic fumant…..).

  2. Bé, a mi em sembla que això de la primavera deu ser sectorial, perquè pel meu barri arriba el 19 de bon matí, en avió també. Però això són coses meues, és clar. Cada u tenim les nostres cases, tot i que compartir dóna gustet, és clar també.

  3. Si interessa a algú, aquí sembla que ja ha arribat i que va posant-se còmoda. Avui, per exemple,  hi ha un cel ample i tou que fins i tot jo, gran amant de boires i pluges, estic gaudint. I ja se sap que això va com va: a mi la galtada del bon temps sembla que m’ha provat excel·lentment i m’ha fet recuperar una empenta molt afeblida per les postriemitats de l’hivern. A la companya, en canvi, la té una mica ensopida. Esperem que avui guanyi el Barça i se’ns eixereixi…
    Però no ens fem promeses de duradores transicions. La dita ens recorda que a Castella hi ha “no mesos d’hivern i tres d’infern.” I qui dies passa, anys empeny.

Respon a josep Cancel·la les respostes

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *