Notes que el sofà s?enfonsa i la cervesa té un gust molt més amargant. Fins i tot les patates i les olives costen d?empassar perquè se t?ha assecat la gola. Ha marcat el Madrid. Onegen les banderes amb el pollastre, salta Raul celebrant-ho i vola el coet d?algun desgraciat mentre tu t?enfonses. (continua)
Em tapo la cara amb la samarreta del centenari mentre en J es posa les mans al cap i al T se li queda cara de tonto ?com a tots-. L?H, com a bon argentí, té ànims per aixecar-se i cagar-se en les remilputas d?algun madridista. I brilla Messi i ens brillen els ulls mentre corre, regateja, fa una sotana i li serveix el gol en safata a Gudjhonsen. I l?H, amb el saber futbolístic del gambeteo pels carrers de La Plata, es pregunta com cony hem anat a buscar un futbolista a Islandia.
Ens aixequem tots a una quan veiem que Emerson, amb aquella pinta d?actor porno de sèrie Z, li fot l?enèsima puntada a Messi i s?inventa un cuento perquè no li treguin la segona groga. Pobre brasiler, encara no sap que juga al Madrid i que no necessita fer teatre per rebre l?ajuda de l?àrbitre.
A la segona part, el forat del sofà s?ha convertit en pou immens i de tanta foscor només veig ombres de futbolistes. Ronaldinho és l?ombra de sí mateix, Deco es desdibuixa, Gudjhonsen desapareix i Zambrotta s?ofusca. Ja veig que avui toca perdre. Mala llet. Aguantem estoicament fins que el Pérez Burrull dels pebrots piti el final i ens preparem per suportar els Guasch, Roncero, Rincón i conjunt de fauna madridista.
Tanco els ulls i inflo el pit: l?opera no acaba fins que canta la gorda i el futbol sempre t?ofereix un venjança. Vendetta!
Ànims!
N?hi ha que diuen que el futbol és un estat d?ànim. Jo crec que aquesta afirmació és certa per aquells equips que no tenen arguments futbolístics. Al Barça no li fa falta. A mig gas, lluny de la millor forma i del seu millor futbol és líder havent jugat ja amb el València, el Sevilla i el Madrid ?equips que encara no s?han enfrontat entre ells-.
Però pel Madrid l?estat d?ànim és important. Sense cracs, amb un projecte inexistent que pivota sobre jugadors de més de 30 anys i sense una idea clara i definida de joc, l?ànim és el que et permet arribar a aquella pilota dividida, encarar amb confiança al rival in que surti el regat o que el rebot que sempre s?emportava el rival vagi a parar al teu peu.
Més enllà dels ànims us ofereixo 5 fets per ser optimistes:
Això encara no s’ha acabat. Ens queden moltes copes per aixecar!
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Tens molta raó, nano.
Tinc la sort (ola desgràcia) d’ésser un culer a Madrid, i et pots imaginar tot el que vaig passar al restaurant on hi treballo.
Haurem de continuar endavant. El Madrid ja trobarà un altre Atlètic de Madrid que li va ridiculitzar.
Llàstima que en Rijkaard la va cagar amb prescindir d’en Márquez i treure Deco a la segona part.
Un salut,
JULIÁN.
El que cal, senzillament, és que en Rijkaard espavili ràpid i trobi com més aviat millor un Onze potent i equilibrat, i que els jugadors es posin les piles d’una punyetera vegada.
El Barça té la millor plantilla dels seus 107 anys d’història, i no pot ser que faci un futbol tan pobre. Prou de fer el ridícul!