futbol vaticà

Darrerament a aquest país s’està discutint molt sobre blasfèmies…, sí, ja ho sé, amb tot el que passa n’hi hauria coses més importants que discutir, però va com va. 
Han expulsat a un concursant del Grande Fratello perquè se li va escapar un porcodio a la tele i algunes persones van protestar perquè se sentien ofeses perquè a la tele es poden llegir els llavis de les que se’ls escapen als futbolistes.
Increïblement la discussió s’ha estès, li van demanar opinió al seleccionador nacional (aquest any n’hi ha mundial de futbol) i ell va dir que li pareixia que qui ho feia al camp ho feia més per ràbia que per ofendre Déu (o sa mare) o per mancança de fe. El president del Pontificio Consiglio per la Cultura ha dit que les paraules del seleccionador són la mostra de la decadència de la societat i del seu embarbariment. En fi.
Cal dir que ací se’n diuen moltes, especialment els toscans i els vènets. Una volta vaig assistir a una discussió sobre si són millors a la Toscana o al Vèneto, la conclusió va ser que al Vèneto potser en diuen més però la creativitat i la poesia dels toscans són incomparables. Els toscans tenen gràcia per inventar-les, però sobretot per encadenar-les, ací una mostra. Jo n’he sentit a alguns amics toscans de francament estupendes, quasi poètiques, llarguíssimes i molt, molt creatives. Jo no crec que ningú les diga per ofendre, diocan al Vèneto fa part de la llengua parlada, és una interjecció normal, i el mateix passa amb porcodio a la Toscana.
Tot i que el seleccionador va dir que els seus ragazzi no ho fan per ofendre i que molts d’ells estan molt orgullosos de ser bons cristians, ha guanyat l’argument vaticà i la Federació de futbol d’aquesta república laica ha decidit oficialment modificar les normes de joc: si a algú se li escapa una blasfèmia al camp, roja directa, si se li escapa i no ho sent l’àrbitre, el sancionaran després amb la prova tv. 
Jo no crec que siga just ofendre a ningú i supose que en això tothom està d’acord, ara, anar a mirar-se a càmera lenta els partits per veure si, quan a un li han fet una entrada per darrere, ha dit porcodio o mecatxis em pareix ridícul. Ja em veig al pròxim Fiorentina-Livorno a l’àrbitre solet al camp amb els liniers perquè haurà expulsat als 22 jugadors…

10 pensaments a “futbol vaticà

  1. com esteu! però si en el mòn del futbol sempre s’ha dit que quan arriben jugadors estrangers a qualsevol equip les primeres paraules que aprenen son els tacos. Fins i tot la resta de mortals si sabem quatre paraules en una llengua son tacos (com els que me sé del italià…)

    Per cert, que anit mirant la primera (vés tu quines coses de fer) vaig vore que els tiffosi de la Lazio estaven revoltats però tractant-se d’un gran mitjà informatiu només parlaven dels incidents sense dir-nos el per què. Té algo a vore en el jugador alemanys antifa que han fitxat?

  2. Qui tinguera de professió repassador dels vídeos de la lliga a veure el que es diuen els uns als altres… o el que es diu així sense més…

    Però no m’acabe de fer a la idea de com anirà. Una cosa així com els exemples de baix?

    Exemple 1: Casum-l’olla-la-mare-que-t’ha-fet-malparit-fill-de-puta-dels-collons
    Acceptat, no blasfema.

    Exemple 2: Ai, Senyor!
    Expulsió directa! Pronuncia el nom de déu en va!

    Si va per ací la cosa, avisa’m per favor, que m’apunte al canal satèl·lit que tinga el calcio, i ja tinc entreteniment assegurat el que queda de temporada…

  3. Tot escoltant el poètic recitatiu del pagerot toscà de les prunes -quasi musical per la seva fluidesa-, se m’acut que la pega està en esmentar a Déu, que el Vaticà  mai dirà res si el subjecte de la invectiva és “la maiale” la teva mare. Tots iguals als ulls del Senyor però elles menys.

  4. Jo no crec que siga just ofendre a ningú i supose que en això tothom està d’acord

    Però Maria, deixa’m reivindicar el dret, inalienable perquè és part indissociable de la llibertat d’expressió, d’ofendre –i més en un temps com el que ens toca viure en què correctismes polítics de tota mena i fonamentalismes religiosos aliens i propis es combinen per reduir-la al mínim, si no anorrear-la.

    Ofèn-me: per més que em dolgui, per més barroera que siga l’ofensa, per més trasbalsadora envers les meues creences més pregones, fes-ho –ens va la llibertat (i ai, el progrés).

  5. Quina exquisidesa la d’una de les organitzacions amb més llarga tradició criminal de la història, la dels seus representants pederastes i la de la inquisició, la de les guerres de religió i  la del laissez faire durant l’holocaust nazi, la de l’evangelització a sang i foc i  la de la Cruzada Nacional, la dels obstacles a tants progressos mèdics i científics que podrien haver salvat vides i la de la ustaixa croata,  la de la matança de la nit de Sant Bartomeu i la del recolzament als règims militars americans, la de les complicitats bancàries i polítiques amb la màfia italiana i la del col·laboracionisme amb l’extermini aborigen a Austràlia. Tenen la pell fina els bisbes i s’ofenen, pobrets…

  6. ja s’hi pot fotre fulles. Els vènets i els toscans sempre hi són benvinguts, poden anar-hi a fer un curset per aprendre a engegar renecs molt estesos com ara “dio boia” -riu-te’n tu de n’Adorno i allò que “després d’Auschwitz totes les belles lletres fan fàstic-, “dio maiale”, i per acabar-ho de reblar, “porca madonna”. Si els del Sant Ofici de l’Hitlerjunge Ratzinger volien aplicar el seu codi a Torí, com a mínim hauran d’engarjolar la meitat de la població.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *