Aquest matí m’he despertat cantussejant Grândola Vila Morena, no me la trec del cap.
Al cotxe venint a la faena anava pensant què hauré somiat, no ho recorde, fins que he recordat que ahir abans d’anar a dormir vaig sentir a les notícies que enguany, ací, la primavera arribarà molt tard.
Segurament em vaig adormir amb el neguit de que aquest fred (que pela) encara durarà.
Continue amb la cançó al cap, estic segura que aquesta nit he somiat la primavera.
Llavors, què fem? Ens esperem a l’abril?
sí, es fa llarg i molt llarg aquest hivern i avui dia de la Candelera, no riu, es peta de riure ….. així que l’hivern encara és ben viu i la primavera ja arribarà, crec, una mica més tard.
Així que cantem tots plegats la ‘Grândola Vila Morena’ a veure si tenim sort.
Bon dia Marieta.
Marieta,
Avui he comprat cinc bonics clavells rojos per regalar en representació d’un ramell extraordinari d’anys i sensacions! I avui, a Perafita, al Lluçanès, és festa, per la Candelera. I riu amb gran plaer!
Per cert, aquesta setmana t’envio la Caramella.
Salut!
Aleix
D’un inoblidable, i mort en l’oblit, el gran José Afonso.
Pere
Jo no puc traure la impressió des que t’he llegit esta entrada que si no estaries fent una metàfora política: «ahir abans d’anar a dormir vaig sentir a les notícies que enguany, ací, la primavera arribarà molt tard.» Bé, la primavera arriba sempre. Si abril va arribar fins i tot a Lisboa, on el feixisme no tenia res de metàfora…