5 pensaments a “promemòria

  1. En el meu català són mans esvaroses. Segur que començà a ploure i que es quedaren de la mateixa manera perquè l’amo encara no se n’havia anat,  alhora que l’aigua s’esvarava no pels palmells, que són sempre signe d’obertura al món i d’esperança, sinó sobre la part inversa de les mans,  que res no poden arreplegar i que tan sols aprofiten perquè els palmells puguen cloure. Fàstic!

  2. Una imatge certament esborronadora. Hi manca la banda sonora, però, amb els brams de “duce, duce, duce!”. Mentrestant les “leggi raziali fasciste” van fent la seva inexorable feina enmig la por i la passivitat de la gran majoria de la població. Tot seguit les víctimes són empaitades i caçades una a una, i cal dir que tampoc els partisans italians en cap moment van fer-ne cap prioritat militar, de defensar els jueus amenaçats de deportació – i d’assassinat-, pels motius que siga. Així es va anar omplint un bon nombre d’aquells transports de bestiar plens a vessar d’éssers humans que tenien com a destinació final una fàbrica d’extermini.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *