ensopegar

Ensopegar amb la memòria.
És el que vol Gunter Demnig amb les seues llambordes, amb les seues pedres per ensopegar, vol que hi ensopeguem i que recordem. Va començar al 1992 i ja n’ha posat més de vint mil, per tota Europa, on li deixen, (a Polònia no li van donar els permisos) però ja n’ha posat més de vint mil per Europa, davant de les cases on van viure els deportats. El seu objectiu és arribar als sis milions, sis milions de llambordes per recordar sis milions de morts sense tomba, sis milions de llambordes amb escrit Ací va viure…, el nom del deportat, la data de naixement i el lloc i la data de deportació.
Demà passat ve a Roma, en posarà trenta, a diversos barris de la ciutat, espere que siga només el començament i que, amb el temps, es puguen posar totes, una llamborda per cada deportat i que hi ensopeguem cada volta que passem, cada volta, i que recordem, cada volta.

3 pensaments a “ensopegar

  1. Potser convindria assenyalar que li eixirien bastantes més de sis milions de llambordes si complix el que diu en el prefaci de la seua pàgina web: «un projecte per a mantindre viva la memòria de l’expulsió i exterminació dels jueus, els gitanos, els perseguits polítics, els homosexuals, els testimonis de Jehovà i les víctimes d’eutanàsia durant el nacionalsocialisme».

  2. Recordo haver-les vist a Berlín i no fan ensopegar; si no t’hi fixes, poden passar desapercebudes.

    Aquests testimonis són bonics, però sembla que siguin visibles només pels convençuts. Recordo precisament a l’antic barri jueu de Berlín un edifici en ruines on la paret mitjera duia el nom de les famílies que hi havien viscut. Una parella d’ancians alemanys em preguntà què significava i jo ho vaig haver de fer en anglès aproximatiu.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *