Un altre país

La rivolta di Rosarno e’ la quarta rivolta degli africani in Italia contro le mafie. Roberto Saviano

Supose que ho heu llegit als diaris. La setmana passada a Rosarno, un poble de Calàbria, va començar la caça al negre, després de que algú els atacara a trets, els emigrants (que hi viuen fa anys, collidors de taronja a un euro l’hora) es van revoltar, la cosa va durar tres dies, ells a pedrades i els ciutadans a trets. El ministre de l’Interior va dir que el problema era l’excès de tolerància (no l’explotació fastigosa o la màfia que l’exerceix, el problema és la tolerància). Van enviar a la policia i els han deportat a tots, amb papers o sense, han deportat els negres. Molts ferits per trets, atropellats o apallissats, cap responsable detingut. Es veu que la taronja ja no és negoci, i la màfia local ha decidit que és millor no collir-la i cobrar els ajuts europeus, calia desfer-se de tota eixa gent i el govern ha posat els autobusos. 
He llegit que a la Rognetta, la fàbrica abandonada on vivien molts d’ells i que ahir el govern va enderrocar, a un mur algú havia escrit  EGALITÉ, supose que escriure FRATERNITÉ era demanar massa….

Adriano Sofri, reprenent el poema de Primo Levi, va publicar ahir un poema a Repubblica: ‘Nei ghetti di Italia questo non è un uomo’. Normalment no m’atrevisc a traduir poesia, hui ho faig, pense que és un poema urgent i que em perdonareu la traducció feta amb urgència (ací el poema llegit per alguns actors italians i ací el poema en italià):

Als guetos d’Itàlia, això no és un home

Novament, considereu novament
Si això és un home,
Com un gripau a gener,
Que s’avia quan és fosc i boira
I torna quan és boira i fosc,
Que es desploma a una cuneta,
I fa olor de kiwi i de taronges de Nadal,
Coneix tres llengües i no en parla cap
Que ha de contendre amb les rates el seu sopar,
Que té dues sabatilles de recanvi,
Una sol·licitud d’asil,
Una llicenciatura en enginyeria, una fotografia,
I s’amaga sota els cartons,
I dorm sobre els cartons a la Rognetta,
Sota un sostre d’amiant,
O sense sostre,
Fa el foc amb les escombraries,
Que està al seu lloc,
A cap lloc,
I si trau el cap, després del tir al blanc,
“S’ha equivocat!”
Clar que s’ha equivocat,
L’Home Negre
De la misèria negra,
Del treball negre, i des de Milà,
Per l’almoina d’un atenuant
Escriuen ben gran: NEGRE,
Rebutjat per un caporal,
Escopit per un desgraciat local,
Apallissat pels seus patrons,
Acaçat pels seus gossos,
Que enveja els vostres gossos,
Que enveja la presó,
(un bon lloc per penjar-se)
Que pixa amb els gossos,
Que ataca els gossos sense amo,
Que viu entre un No i un No,
Entre un Ajuntament dissolt per màfia
I un Centre de darrera acollida,
I quan mor, una col.lecta
Dels seus germans a un euro l’hora
El tornarà més enllà del mar més enllà del desert
A la seua terra – “A fer la mà!”
Mediteu que això ha estat,
Que això és ara,
Quin Estat és aquest,
Rellegiu els vostres petits assaigs sobre el Problema,
Vosaltres que adopteu a distància
De seguretat, al Congo o a Guatemala,
I escriviu a l’escalforeta, ni ací ni allà,
Ni bondat, coses de Càritas, ni
Brutalitat, coses de ministeri de l’intern,
tebis com uns peücs,
I aparteu els ulls d’aquesta
Que no és una dona
D’aquest que no és un home
Que no té una dona
I els fills, si té fills, son molt lluny,
I pregueu novament que els vostres nats
No vos giren la cara.