sirga

La plana vora riu on ara hi ha les fàbriques i el que es veu a la foto de la capçalera (i tot el barri) eren el límit del territori dels etruscs veians en els temps de la fundació de Roma. Pareix que ja Ròmul va lluitar contra ells per conquistar la plana fertilíssima als peus del Janícul i el control del riu i de l’accès a les salines del delta. Fins al segle V aC la zona va ser contesa pels dos pobles, fins que va esdevindre definitivament romana. Tota l’àrea va ser conreada i es va convertir en l’horta de la ciutat i s’hi van construir cases i magatzems pels productes del camp i per les mercaderies que, riu amunt, arribaven a la ciutat. Van ser horts i prats durant segles, primer l’hort de Cèsar, més tard els Prat del Papa, fins que als anys 50s del segle XX es va començar a edificar el barri.
A més de les viles amb explotacions agrícoles i jardins i el tràfec comercial del riu, per la zona hi passava la Via Campana que anava a les salines del delta i la Via Alzaia, que era un camí de sirga paral.lel al riu per on bous i homes (pilorciatori) arrossegaven riu amunt vaixells plens de mercaderies. 
En matins com avui, amb el silenci del diumenge, el dia fred i l’aire netíssim i la vista de la ciutat i de les muntanyes nevades al fons, em resulta molt fàcil des del meu balcó imaginar la plana conreada, els ramats i el tràfec de vaixells que porten oli, vi, blat i peix a la ciutat.

3 pensaments a “sirga

  1. «Moenia dum colimus dominae pulcherrima Romae: / Mutavere meas Itala regna comas. / Excipitis placida reducem si mente, venimus; / Aspera si geritis corda, redire licet.»

    De totes les coses que Roma dóna graciosament sense mai demanar-li’n res, potser la capacitat de no deixar mai de produir quimeres haja de comptar-se entre les més principals.

    «Et cursu facili tuisque ventis / Hispanae pete Tarraconis arces…»

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *