malnoms

Jo en tinc (tenia?) un, era el nom de la meua família al poble, supose que tothom que tinga a veure amb un poble en té.
Ací, on la gent té només un cognom, els malnoms esdevenen imprescindibles per aclarir-se a pobles amb moltíssims casos d’homonímia.  Ho vaig llegir la setmana passada: a Chioggia (al Vèneto) hi ha milers de persones amb el mateix cognom i els ciutadans i l’ajuntament han aconseguit que el malnom, el nom de la família, el detto, faça part del nom, escrit darrere del cognom a tots els documents oficials. La setmana passada l’alcalde, Romano Tiozzo detto «Pagio», va rebre el decret que formalitzava el que l’administració local havia sempre fet.
En llegir-ho em va semblar una bona notícia (darrerament se’n lligen poquetes) m’ho vaig prendre com un triomf de la supervivència de les coses com s’han fet sempre davant de la burocràcia. Com una victòria de la gent de Chioggia, que ara podrà tindre el seu nom real escrit als documents.

7 pensaments a “malnoms

  1. A mi em coneixen pel del meu avi. No sé si avui en dia se’n posen de nous. La notícia és força curiosa, ja veurem si arrela a altres llocs.

    Jordi (del café)

  2. Hahaha m’ha fet gràcia la noticia, és de les bones.
    En el nostre cas, a Vilafranca, no es perdrà este costum, si no tens un malnom estàs fotut. El que si que és veritat és que alguns malnoms se van perdent i se’n creen de nous, però els que son ben carismàtics es guarden.
    Per exemple a la penya tenim un mural amb el nom i el malnom de cadascu, i més d’un company el tinc pel malnom al mobil…

  3. M’agradat molt l’entrada i, és clar, la teva interpretació. No sense un xic de penediment, he de dir que en aquestes ocupacions vaig passar no poques estones de la meva adolscència. Ara bé, com diuen els anglesos “qui viu per l’espasa, mor per l’espasa” i també de bon o mal grat, vaig dur algun malnom: “pumuky” o “dragut”, entre d’altres.

    Per cert, part de la meva família andalusa en duia un de molt comú que, d’haver estat més meridional, potser també t’hagués escaigut. Eren “los colorados”.

    La cosa és inspiradora. Seguirem tibant del fil…

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *