Publicat el 2 de novembre de 2009
Alda
Se la mia poesia non fosse come una gruccia
che tiene su uno scheletro tremante,
cadrei a terra come un cadavere
che l’amore ha sconfitto.
Alda Merini Come polvere o vento
(Si la meua poesia no fóra com una perxa/que manté dret un esquelet tremolós/cauria a terra com un cadàver /a qui l’amor ha vençut)
Es va morir abans d’ahir a Milà, Alda Merini, tenia 78 anys i en la seua vida dramàtica i plena, entrant i eixint de la malaltia mental, dels psiquiàtrics i de la infelicitat, va escriure molt, una poesia turmentada i intensa.
He recordat l’oració fúnebre que Moravia va fer a l’enterrament de Pasolini, cridant la seua ràbia perquè havíem perdut un poeta i recordant-nos tot el que perdem quan un poeta mor.
Comparteix això:
Deixa un comentari
Aquesta entrada s'ha publicat dins de gent per marieta | Deixa un comentari. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent
De cap a veure que tenim a la biblioteca: 3 traduccions, 6 títols en italià. Per on hauria de començar?. Aconsella’m: (http://ccuc.cbuc.cat/search~S23*cat/X?SEARCH=merini%20alda%201931). Una abraçada