nuda

Aquests dos es diuen Musica nuda (Petra Magoni i Ferruccio Spinetti)  han fet ja tres discs, amb versions de tots tipus de cançons, velles cançons italianes, brasileres, pop, soul, de tot, sempre només contrabaix i veu, tot i que per aquesta cançó han afegit el piano de Stefano Bollani. A mi m’agraden molt. A la seua pàgina web hi ha uns quants vídeos, doneu una volteta…
He triat aquesta cançó perquè m’agrada i em porta molts records. Quan era xicoteta a casa hi havia un disc de Guillermina Motta que es deia Cançons que estimo, eren versions en català de cançons franceses i hi havia una versió de la Chanson des vieux amants de Jacques Brel, me’l vaig aprendre de memòria, li feia playbacks perfectes davant de l’espill i m’imaginava a Paris, recolçada a un piano, vestida de negre… (de xicoteta ja era coenta). De totes maneres m’agradaria molt tindre encara aquell disc de la Guillermina Motta. Joan Isaac també en va gravar una versió molt bonica al disc Joies robades.
D’aquesta cançó de Jacques Brel en italià hi ha una versió preciosa de Franco Battiato al disc Fleurs, que és tot ell una joia, i una vellíssima de Patti Pravo.

5 pensaments a “nuda

  1. Poses ‘nuda’ de títol i, au! Una allau de visites des del Google. No saps res, tu…

    Havia de ser tot un espectacle vore la Marieta de deu anys fent «playbacks perfectes davant de l’espill», imaginant-se a Paris, «recolçada a un piano, vestida de negre».
    En hebreu n’hi ha també versions, no tan tremendes com les que en va fer David Broza de Serrat… i de Cecilia (‘Un ramito de violetas’… mais oui) però quasi millor.

    Del disc de la Motta em sembla que et falta la segona part del títol, que també tenia alguna importància. Tu te’n recordes quantes cançons n’hi havia, en eixe disc? Ja saps que solc fer preguntats una mica idiotes. Però tu contesta-hi…

  2. llàstima que aci no em va youtube, ja el miraré a casa, té bona pinta.

    Eixe disc de la Motta fa temps que el busco. De versions de Brel n’hi ha a patades, de fet hi ha una pàgina que les recull totes. En català n’hi ha algunes un poc yéyé, la d’ovidi que m’encanta i fins i tot els Pavesos, que le van agarrar una de mogudeta (Brel no només feia balades!).

Respon a Dani Cancel·la les respostes

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *