Un altre país

el bloc abans conegut com 'El meu país d'Itàlia'

mandra

Em fa molta mandra la tardor que està arribant, no m’abelleix gens, pense amb terror en el dia que canviaran l’hora i es farà de nit a mitja tarde. Des que hem tornat ací plovisqueja o plou i està núvol sovint.
Em posen trista els mitjons, haver-me’ls de posar, per culpa d’això aquests dies un parell de diluvis m’han pillat amb sandàlies quan pel matí a l’hora de vestir-se estava clar que convenia més sabata tancada, però és que no m’abelleix gens ni miqueta. 
Val, val el cobrellit primet i una manegueta, això rai, però sé que és el només començament. Els aparadors ja són plens d’abrics i de jerseis gruixuts que m’entren ganes de plorar només de mirar-los.
Em passa sempre, però enguany és molt pitjor. De moment, tot i que està molt núvol i segurament plourà, faré com si res i me’n vaig al mercat amb sandàlies…



  1. “Els cansats fan la fenya!” em despatxa qui jo sé per no deixar-me engolir per la mandra… Bona plaça, que això no val a la més bella ciutat del món, malgrat novaiorcs i altres platons…
    Salut! 

  2. No sé com és la pluja a Roma, però ací, que la terra pareix un terròs de sucre a finals d’agost, reben la pluja amb alegria, encara que sempre s’acaba el món quan plou. I jo no em deixe els mitjons en casa, sinó el paraigües, a vore si se’m reguen les idees.
    Tot i que amb unes abarques roges tan xules, jo també m’ho pensaria a l’hora de posar-me mitjons, Marieta.
     

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Aquesta entrada s'ha publicat dins de coses que passen per marieta | Deixa un comentari. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent