mandra

Em fa molta mandra la tardor que està arribant, no m’abelleix gens, pense amb terror en el dia que canviaran l’hora i es farà de nit a mitja tarde. Des que hem tornat ací plovisqueja o plou i està núvol sovint.
Em posen trista els mitjons, haver-me’ls de posar, per culpa d’això aquests dies un parell de diluvis m’han pillat amb sandàlies quan pel matí a l’hora de vestir-se estava clar que convenia més sabata tancada, però és que no m’abelleix gens ni miqueta. 
Val, val el cobrellit primet i una manegueta, això rai, però sé que és el només començament. Els aparadors ja són plens d’abrics i de jerseis gruixuts que m’entren ganes de plorar només de mirar-los.
Em passa sempre, però enguany és molt pitjor. De moment, tot i que està molt núvol i segurament plourà, faré com si res i me’n vaig al mercat amb sandàlies…

6 pensaments a “mandra

  1. “Els cansats fan la fenya!” em despatxa qui jo sé per no deixar-me engolir per la mandra… Bona plaça, que això no val a la més bella ciutat del món, malgrat novaiorcs i altres platons…
    Salut! 

  2. No sé com és la pluja a Roma, però ací, que la terra pareix un terròs de sucre a finals d’agost, reben la pluja amb alegria, encara que sempre s’acaba el món quan plou. I jo no em deixe els mitjons en casa, sinó el paraigües, a vore si se’m reguen les idees.
    Tot i que amb unes abarques roges tan xules, jo també m’ho pensaria a l’hora de posar-me mitjons, Marieta.
     

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *