Me’n vaig uns dies a Castelló, una setmaneta, en tornar, temps d’un parell de rentadores i marxarem a Nova York. He descobert que estan quasi a la mateixa alçada, propet dels quaranta graus nord. Seguint la ratlla imaginària de la longitud cap a l’est i imaginant el viatge, passaríem per Nàpols i per Tessalònica, després deixaríem una miqueta al nord Istanbul, travessaríem Armènia i, deixant una miqueta al sud Samarcanda, entraríem a una terra desconeguda i que mirant el mapa sembla deserta…, la Xina.
Bobaetes que pensa una mirant el mapa del món.
però tots ho hem fet. I coincidir en latitud poca cosa vol dir. Al lado de aquí, gràcies al Corrent del Golf i la Mediterrània, tenim una bonança de clima que els de Samarkanda i els de Nova York ens haurien d’envejar.
Maria la viatgera, sempre d’ací per allà. Pense que ha de ser molt enriquidor viatjar tant.
Bon viatge Marieta!!
I quan tornes, vull una de les teues cròniques especials!!!
Passava per ací i m’he dita: mira, podríem fer un camí de rajoles grogues, com el de n’Alicia, i tira milles. Per ací on tu dius m’agrada ben molt. Besadones i alegries.