golf
Vide ‘o mare de Surriento,
che tesoro tene nfunno:
chi ha girato tutto ‘o munno
nun l’ha visto comm’a ccà.
E. i G. De Curtis, Torna a Surriento
El golf de Nàpols és d’una bellesa colpidora, des de qualsevol punt, la visió del golf, amb el Vesubi que regna imponent i amenaçador deixa sense paraules. Malgrat tot, malgrat les tones de ciment amb que la camorra i el mal govern han cobert la terra, malgrat ser una de les zones d’Europa amb major densitat de població, malgrat el descontrol urbanístic i el fem, és un dels paisatges més bells que he vist mai. M’agrada especialment vist des de Sorrento, a l’extrem sud del golf, i, sobretot des de les illes, des d’Ischia o Capri. Em podria passar hores contemplant-lo i entenc que les persones, tantes, malauradament tantíssimes, que decideixen marxar visquen la llunyania amb dolor i enyor, n’hi ha una paraula en napolità, una paraula per l’enyorança de Nàpols i del golf, napolitudine, es diu.
Pareix que va ser la sirena Partenope que rebutjada per Ulisses va fer cap al golf, la responsable de la fundació de la ciutat, si més no això deia la tradició dels fundadors grecs del segle III Ac. Des d’aleshores la zona ha estat sempre una de les més poblades d’Europa i ni el ciment ni la lava han aconseguit destruir-ne la bellesa, tot i que les ciutats del golf tenen aquella bellesa nafrada, ferida, que qualsevol valencià coneix tan bé. A aquesta foto es veu el golf des d’un satèl·lit i s’aprecia la densitat de les construccions i el perill que corren els milions d’habitants que viuen sota el volcà.
Darrerament hi estic anant sovint i crec que em fa bé als ulls (i a l’ànima).