de tota la vida

El senyor de la foto, que es diu Paolo Murgia, és pastor d’ovelles i és sard (tot coses que es coneixen mirant la foto)
Ahir, quan vaig llegir la seua història va entrar directament a la meua galeria particular d’herois civils d’aquest país i per la xarxa ja n’hi ha qui el proposa com a nou secretari del PD.
Resulta que una de les empreses del grup Fininvest, propietat de Berlusconi, porta des de l’any 80 intentant realitzar el projecte d’un complexe turístic gegant al sud d’Olbia, “Costa Turchese“, amb vil·les, hotels, apartaments i un port esportiu, 500 hectàrees de ciment vora mar.
Però, però, a una part de les terres hi pasturen des de sempre les ovelles del senyor Murgia, com diu ell “hi pasturem de tota la vida, sobre aquesta terra tinc la usucapió i no la pense cedir“. Es tracta d’un vell mecanisme legal pel qual, en aquest cas Berlusconi, és el propietari de la terra però no n’és el posseïdor, ho són el senyor Murgia i les seues ovelles perquè hi pasturen de tota la vida.
Normalment aquestes assumptes se solucionen amb diners (amb perretes, cançonetes, que diuen a Morella) i el normal hauria estat que al 80 el senyor Mugia haguera acceptat una oferta econòmica per cedir el dret d’ús de la terra, però no ho va fer i porta vint-i-nou anys resistint. Cap oferta econòmica ni cap batalla legal ho han aconseguit i, de moment, el senyor Murgia i les seues ovelles hi continuaran pasturant i Berlusconi s’haurà de clavar el seu complexe turístic a un lloc que sabem el senyor Murgia, les seues ovelles i jo.

14 pensaments a “de tota la vida

  1. Des d’ara mateix el senyor Paolo Murgia ha entrat també en la meua galeria d’herois civils on encara hi ha espai, però poquet a poquet es va omplint.
    Bon dia Marieta. 

  2. Els sards ja ho tenen això: Plantar cara, fer-se forts i ser ells mateixos. Sí que és vera que en Paolo les té ben posades les coses de la vida. Ell viu en la seva terra i amb les seves ovelles, aquesta és la seva vida, la seva casa i la seva pàtria. Ho té més clar que la majoria d’italians i que molts que s’han venut l’ànima. Un plaer coneixer el seu nom i les seves ovelles.

  3. Recorda a un altre heroi civil, Michael Forbes, el pescador i pagès escocès que va enviar a fer la mà al multimilionari Donald Trump i el seu intent d’empudegar amb el seu consentiment una costa del país amb el seu megacomplexe de camps de golf, hotels i la puta que el va parir.
    La cosa encara no ha quedat resolta, i sembla que les forces del mal  acabaran per aconseguir els seus objectius militars malgrat la resistència de Forbes, però ell encara no s’ha rendit i segueix fent la guitza.
    Aquesta gent, que escull una vida potser més modesta i discreta i fins i tot difícil, però seva i inalienable, i que saben desafiar el poder que sembla invencible, el dels diners, em provoquen un emoció i una admiració i un orgull difícil d’enunciar. Tant de bo alguna mena de justícia còsmica pugui recompensar-los un dia…

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *