avarques
En acabar de l’estiu passat vaig haver de llançar les meues avarques menorquines de color taronja. Portaven molts anys amb mi, molts viatges, molts estius. Em va fer molta pena, altres anys havia pensat que ja els tocava però per una espècie de miracle encara em duraven un altre estiu, un altra ciutat, un altra platja. N’he tingut d’altres, però cap parell eren com aquelles, n’hi havia una diferència molt gran, això la roba i les sabates ja ho tenen.
Dissabte passat, a la sabateria Esteve al carrer Arenal de Madrid en vaig veure un parell de rogetes que me miraven des de l’aparador. Vaig entrar, escèptica, i ja en emprovar-me-les vaig notar alguna cosa, prometien.
Aquesta setmana les he estrenades, em pareix que sí, em pareix em pareix que m’han eixit balladores.
Si són balladores, no seran les sabatilles vermelles del conte d’Andersen?
Ben fet, les avarques menorquines i les espardenyes d’espart de la Mata son peces de calcer que no poden faltar, i més encara si estàs al lado de allà…
Caram, Marieta, les velles avarques taronja eren unes autèntiques Ria menorquines… per cert, sabies que les veritables avarques han de tenir la sola de veritable neumàtic reciclat? Jo, però, les avarques les trobe massa planes i preferesc unes d’aquestes anatòmiques del “mercat del dilluns”… ja saps que sóc una miqueta rústic.
D’avarques, si mai pareu per Menorca, us recomano de passar per Ca’n Doblas (fan un horari d’aquells d’obro quan vinc i plego quan marxo, però sempre podeu fer temps passejant per Ferreries). Diuen els entesos que clos cert taller històric d’Es Mercadal, aquestes són les avarques artesanes millor afaiçonades que poden comprar-se. Jo en tinc unes i en dono testimoni.
Ara, escombro cap a casa, si vull calçat còmode tradicional d’estiu, i ja poden renegar ma mare i la xiqueta per haver d’acompanyar-me com si baixéssim de l’hort, no en tinc dubte: espardenya de vetes. I les d’aquí m’han donat un rendiment excel·lent (i tenen un web en dinou idiomes, asturià inclòs).