Un altre país

En una estona me’n vaig a Castelló, quan torne, diumenge al vespre, els italians ja hauran votat i el que es votarà ací no és exactament els parlamentaris que aniran al Parlament Europeu, ací es votarà un altra cosa, ací es vota Berlusconi o no. I no és només una cosa simbòlica, ell és el cap de llista del seu partit a les cinc circumscripcions (nord est, nord oest, centre, sud i illes).
Jo no sé que m’espere, potser encara no he perdut la darrera espurna de confiança en l’electorat italià, no he fet cas a Dante (Lasciate ogne speranza, voi ch’intrate…) i encara em queda alguna esperança. No pense que puga no guanyar, guanyarà, però espere que, si més no, part del vot catòlic vaja a un altra llista. Sé que són eleccions amb molta abstenció, sé que el PD està molt malament (i s’ho han guanyat a pols), però espere que molta gent que votava Berlusconi aquesta volta no el vote. I si no és així hauré de reconéixer que no entenc res (cosa que sospite). Ja veurem.

Per cert, es veu que també El País està controlat per la Internacional Comunista, i vosaltres sense saber-ho.