velina

El nostre allau diari em demanava al darrer post que explicara l’origen de la paraula velina, mirant mirant he descobert que estava molt equivocada i no és el que jo pensava.
Velina en italià vol dir: ‘xica jove, i generalment amb pits molt grans, que ix als  programes de la tele sense motiu aparent i mig despullada’, aquest seria el significat actual de la paraula que ve de vélin (del llatí vitulinum), que en francès vol dir ‘de vedella’ i pertany al vocabulari de la producció de llibres. A França la paraula s’usava per anomenar els fulls blancs i llisos, molt fins i resistents que es feien amb la pell dels vedellets, era un pergamí d’alta qualitat que en català es diu vitel·la. A partir del sXIX a Itàlia es comença a utilitzar l’adjectiu velino, normalment acompanyant la paraula foglio i sobretot carta, carta velina, és com es diu el paper de seda.
Amb la difusió de les màquines d’escriure es va començar a anomenar velina el full de paper molt fi perfecte per a fer còpies a màquina amb paper carbó, per acabar usant-se la paraula per anomenar les còpies dels textos escrits a màquina.
Durant el feixisme, sobretot a partir de començaments dels 30s, l‘Ufficio Stampa de Mussolini va començar a enviar a les redaccions de tots els diaris instruccions sobre el que calia dir i com calia dir-ho. Aquestes directives arribaven als redactors en còpies en paper de seda i es van acabar dient veline. Així la paraula va adquirir el significat de ‘les comunicacions dels governs als diaris per condicionar el que es publica’. S’usava també el verb velinare amb el sentit d’intentar condicionar políticament els diaris.

Amb l’arribada d’ell i de les seues teles a la vida d’aquest país la paraula va tornar a canviar de significat. En un programa de Canale 5 (diari, va començar a finals dels 80s i encara dura),  que és una espècie de telenotícies satíric eixien unes xiques en biquini a portar veline (comunicacions de l’autoritat) als presentadors de la cosa. Amb el temps la paraula va passar a designar les xiques i, tot i que ara ja no porten paperets i només ballen sobre la taula dels presentadors remenant-los el cul a l’alçada de la cara, es continuen dient veline i les canvien tots els anys triant-les en un concurs que dura mesos i que és, ell mateix, un programa de la tele. Una cosa al·lucinant. I el somni de moltes joves italianes és guanyar eixe concurs, remenar el cul damunt d’una taula i lligar-se un futbolista (ser futbolista i lligar-se una velina és el somni de molts dels seus companys d’escola).
Per extensió totes les xiques que, sense motiu aparent, ixen a la tele mig despullades es diuen veline i mentre el President va col·locar de veline a les seues teles a algunes xiques (a les que per algun motiu ho havia promés) no va passar res. Quan va començar a col·locar-les a les teles públiques va començar a parèixer lleig, quan va col·locar-ne alguna al Parlament, alguns membres de la seua coalició van començar a enfadar-se, però quan va intentar omplir-ne les llistes de les eleccions europees va esclatar l’escàndol.

I per a mi les sorpreses són dues: Tot i que sabia de l’origen de la paraula en les instruccions de les autoritats als diaris, pensava que la carta velina venia de vel (que té una etimologia completament diferent), però que vinga de vedella em pareix una espècie de justícia etimològica

La segona sorpresa és que el monstre trontolla i això no m’ho voldria perdre per res del món.

10 pensaments a “velina

  1. Ja no podré tornar a mirar igual els manuscrits escrits en vitel·la… tot imaginant-me una «’xica jove, i generalment amb pits molt grans, que ix als  programes de la tele sense motiu aparent i mig despullada». Corruptora, que estàs feta una corruptora!

  2. Excel·lent article, tan informatiu com alliçonador. Procuraré no sovintejar els “discos sol·licitats”, tot i que em sembla que t’ho has passat be fent aquestes investigacions filològiques-carnisseres.

  3. M’agradat molt, sí senyora, com a mínim justícia etimològica. Dissabte passat vaig estar llegint el teu bloc fins  arribar a la primera entrada (fa uns sis mesos que et llig i volia començar des del principi). Vas prometre no parlar de Berlusconi i no l’has complit. Ho entenc, es inevitable parlar d’aquest cavaliere. És necessari inclús que ens parles d’ell, encara que a tota Europa ja estàn parlant  malament del Berlusconi i les seues festes.

    P.D. Vaig gaudir molt llegint el teu bloc. Va ser com llegir una novel.la, una bona, on la protagonista era Roma. També vaig riure amb la neteja dels dissabtes a ritme de Freddie Mercury ó amb el secador que no vas comprar perquè era un Black&Decker. Ah! la elegia de la cafetera, impagable. Mai hauria pensat que ningú poguera fer una elegia a una cafetera. Gràcies.

     

  4. Quan vaig llegir al FB que estaves preparant un post sobre l’etimologia de velina vaig còrrer a veure de que anava això al Google.  Ni imaginava que en un post es lligaria el feixisme, les vedelles, noies  que remenen el cul a la TV, futbolistes, eurodiputades en potència i el cavaliere obrint i tancant el cercle.

    Estas en plena forma i sense vídeos de Gladiator!

    Espero la narració de la caiguda del circ de Don Silvio.

  5. Això, déu meu: acabo de descobrir que no tinc cap futur com a “velina” i que estic més aprop de la vitel·la (en el futur, vull dir).

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *