Un altre país

el bloc abans conegut com 'El meu país d'Itàlia'

Publicat el 28 de maig de 2009

Bon dia

Bon dia!

Hui per primera volta en la meua vida m’he comprat premsa esportiva italiana, el Corriere dello Sport, per ser exactes. Al Corriere i a altres diaris que he mirat a internet i anit a la RAI és tot una orgia d’adjectius meravellats.

Guardiola és un senyor, un senyor dels que ja no en queden. Enmig de la celebració en acabar-se el partit esplèndides les seues primeres paraules a la RAI dedicant la victòria a Maldini (a qui els ultres del Milan van tractar molt malament el dia del partit de despedida, i que ha mostrat la seua tristesa pel silenci del Milan), no sé com s’ho va fer Pep per recordar-lo en aquells moments de tanta emoció, però va donar una lliçó a molta gent: “Vorrei fare una dedica per questa vittoria al calcio italiano e sopratutto a Paolo Maldini, un esempio per tutti. So che ha avuto qualche problema nel giorno dell’addio, ma sappia che ha l’ammirazione di tutta l’Europa, da 25 anni. La dedica mia, dei giocatori e della società è per Maldini. Se cambia idea e volesse giocare ancora un anno, può venire a farlo da noi “. Si senyor, així es fa, els periodistes de la RAI es van commoure, i jo també.

Per la nit, en la celebració pels carrers de Roma no va passar res de lleig, els afeccionats del Barça es van comportar molt bé i n’estic molt contenta.

La ciutat, com sempre, va aguantar amb la paciència una mica sorneguera que la caracteritza, l’ocupació, les celebracions i tot plegat. L’única nota negativa, l’única mancança d’estil van ser les paraules de l’alcalde de Barcelona que vaig sentir a Catalunya Ràdio no recorde si pel matí o després de dinar, quan li van preguntar quin desig demanaria llançant una moneda a la Fontana di Trevi i va desitjar que ‘si ha d’haver desperfectes, millor a la Fontana di Trevi que a Canaletes‘. Senyor Hereu, molt lleig, quan una ciutat t’acull com Roma ha acollit aquests dies als barcelonistes, no es  diuen aquestes coses (va ser a Catalunya Ràdio i, segurament, ací no ho sap ningú i jo no ho diré, no ho diré perquè em fa vergonya), és una llàstima que l’alcalde de la ciutat del Barça no haja sabut estar a l’alçada dels barcelonistes i de la ciutat que els ha acollit.

I per acabar: Puyal, t’estime.



  1. Jo també sento vergonya per les paraules dites per l’alcalde de la meva Ciutat.
    Ja l’he enviat un correu, perque recorde el que va dir i que aprengui a ser un senyor de Barcelona; en Pep li podria donar lliçons ….. 
    Va ser una gran nit !
     

  2. L’Hereu aquest no hi toca? Espero que això s’oblidi aviat que si cada alcalde diu això als seus tifosi i hooligans cada cop que vinguin aquí veuràs que divertit.

    El Pep és un senyor. Heu vist mai que un entrenador de futbol en una roda de premsa parli quatre idiomes (en aquest cas català, castellà, anglès i italià)?. Espanyol per descomptat que no, però de fora tampoc.

    Gràcies al teu apunt he descobert Il Corriere dello Sport. Pensava que era una errada causada per la combinació entre La Gazetta dello Sport i Il Corriere della Sera però he vist que efectivament existeix. I és que hi ha tants diaris a Itàlia!!! (Això seria tema per a un post específic, per cert).

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Aquesta entrada s'ha publicat dins de coses que passen per marieta | Deixa un comentari. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent