Publicat el 12 de maig de 2009
encara
No ha aparegut encara un Homer per cantar les empreses colossals i desolades dels emigrants que travessen el món a peu i s’enfilen a les ones amuntegats en barcasses. No s’ha manifestat un poeta cec i per això visionari per explicar la mar oberta de bat a bat, la deriva i el naufragi. No hi ha un Homer ni tampoc l’ombra d’un nauxer, d’un Misè, a la xurma d’Ulisses sense govern, entre Èol rei dels vents i Posidó senyor de les terres emergides.
– Erri De Luca, Odissea di morte, article del Corriere della sera Magazine, s.d. [2008]
Comparteix això:
Deixa un comentari
Aquesta entrada s'ha publicat dins de gent per marieta | Deixa un comentari. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent
Fons i forma. Extraordinari inici (suposo…). Bon capvespre, Marieta.
Un enllaç que val per els tres darrers posts, tot i que qui més l’hauria de llegir no ho farà, i si ho fés en faria mofa.
Era partito senza un soldo,
erano già trent’anni, forse anche più.
Aveva lottato per mettere i denari in banca
e potersene un giorno venire in giù
e farsi la palazzina e il giardinetto,
con il rampicante, con la cantina e il vino,
la branda attaccata agli alberi a uso letto,
per darci una schienata sera e mattina.
ma il figlio gli diceva: “Non ci pensare
a Genova cosa ci vuoi tornare?!”
Ma se ghe penso – Canto degli emigranti liguri
Els emigrants d’avui són el nostre passat.
Un fragment preciós i tremendament colpidor, gràcies per penjar-lo.
D’acord, és un fragment colpidor. Les paraules arriben directament i inexorable a l’ànima del lector.
Hui a les notícies un inmigrant “italià” ha dit que berlusconi estaba construint un aparheid. Aquesta afirmació hauría de colpejar les consciències.Un aparheid a l’Europa del segle XXI!!!. Intolerable. Els Homers del segle XXI de segur despertaràn. La nostra poetessa cega ja l’ha fet.