regal

Normalment els dijous tinc una classe dues hores després d’eixir de la faena propet de Piazza Vittorio i aprofite aquestes dues hores per fer llargues passejades i descobrir racons de Roma que no conec. Aquesta setmana havíem canviat el dia i la vaig tindre ahir. En arribar al Coliseu des de la faena vaig agafar un dels carrers que van cap a San Giovanni Laterano, Via dei Santissimi Quattro Coronati i caminant caminant vaig recordar que havia d’haver una església que és la que dóna nom al carrer que havia llegit a alguna banda que era molt bonica.
El carrer a un cert punt comença a fer-se costerut i després de caminar molt vaig veure per darrere un àbsid enorme i amb pinta de romànic, vaig seguir caminat i vaig descobrir que al mur que tenia a l’esquerra hi havia unes escaletes que pujaven, en pujar em vaig trobar a un pati preciós i silenciós, amb una entrada amb columnes. Em vaig traure l’ipod, vaig apagar el mòbil i em vaig asseure al solet a gaudir de la vista i del silenci. Vaig entrar a l’església i després del primer pati n’hi havia un altre, esplèndid, amb frescos i columnes que segurament feia part d’una església anterior molt més gran. Després del segón pati vaig entrar a l’església, bocabadada, meravellada. És una d’aquelles on es veu com l’han modificada amb els segles, amb diferents nivells, amb frescos d’èpoques diferents, són esglésies com nines russes. En tornar a casa al vespre vaig llegir que l’església original era del segle IV i que al IX l’havien restaurada després que els normands la destruïren. En realitat pareix més un recinte enorme fortificat que una església. He de tornar perquè em va faltar temps per mirar-m’ho tot, hi ha un oratori (que cal demanar la clau a les sorelle) que he llegit que és la Capella Sixtina del sXII i vull entrar al claustre…
Mentre mirava els frescos vaig veure que a un costat n’hi havia un claustre preciós, es podia veure a través d’un vidre i n’hi havia un cartellet que deia que per entrar calia demanar la clau a les sorelle, mentre mirava si veia alguna monja es va obrir una porteta i van començar a eixir mongetes, totes xicotetes i amb aquesta edat indefinida que tenen les monges. Es van asseure als costats de l’altar, una es va asseure a l’orgue i van començar a cantar els vespri, com si foren àngels. Em vaig asseure a un dels darrers bancs i vaig gaudir d’un concert privat de música religiosa fantàstic.

Si no fóra perquè, com Obèlix, vaig caure a la marmita quan era xicoteta, ahir potser m’hauria convertit. A voltes Roma em fa regals inesperats i preciosos.

 

14 pensaments a “regal

  1. SS Quattro Coronati és una de les meves esglésies preferides de Roma. De dia la llum il·lumina els patis i claustres amb ombres. De nit aquests espais són foscos, màgics, únics.

    La descripció que en fas em recorda la primera vegada que hi vaig arribar, sembla que estiguis en un poblet, en cap cas al centre d’una metròpoli.

    Gràcies per aquests regals …

  2. És un regal escoltar-te (llegir-te) tots els díes. És molt bónic tot el que dius però també, i més important encara, com ho dius.
    Gràcies una volta més.

  3. Ai xica, si és que les ciutats italianes tenen estes coses… jo estic enamorat d’eixa terra que tens el plaer d’habitar ara des de fa temps. El plaer i l’angoixa, que pel que llig del teu blog crec que comparti, amb la que cau un dia sí i l’altre també en aquest país nostre d’Itàlia. A mi un indret de Roma que em va encisar una animalà fou, potser el coneixeràs, la Basilica di San Clemente, prop del Coliseu també, esglèsia medieval amb els seus característics mosaics i amb les grans columnes arrabasades als temples romans, i que quan baixes al subterrani, et trobes amb una basílica paleocristiana, i baix aquesta, un Mitreu quasi intacte! encara es podia sentir els xiuxiuejos dels iniciats i dels déus antics,,,

  4. Vaig dimecres a Roma desde Palma de Mallorca i un del motius del viatge és per haver llegit els teus escrits. Admir la teva habilitat i sensibilitat per descriure qualsevol fet. Dijous aniré a visitar aquesta meravella. He vist que està a la meva guía. Gràcies per deixar-nos coneixer Roma a través derls teus ulls. 

  5. «Pero a diferencia de Girolamo, en cuyo ánimo repercutía únicamente lo que se relacionaba con los Orsini y con su poderío, yo me afanaba, en esos largos paseos didácticos que mi hermano mayor abandonó pronto, pues lo requería su nueva vida, junto a mi padre, por irme apoderando de Roma, de la esencia de Roma, que flotaba alrededor de los monumentos y de los palacios, en el calor y en la ventolera, y que me enardecía y levantaba como a un remoto conquistador […]».

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *