cotó
Normalment coincideix, la primera setmana amb l’hora de llum de regal i la percepció de que, finalment, la primavera ha arribat. Enguany també, l’hivern ha estat llarguíssim i feixuc, però duc tota la setmana sense posar-me un jersei de llana, ahir vaig haver de voltar després de la faena i anava amb l’abric a la mà, amb una espècie d’eufòria primaveral i el somriure plantat a la cara.
Ho faig tots els anys i enguany també, hui m’he demanat mig dia de vacances i a l’hora de dinar me’n vaig a voltar pel centre, a passejar com si fóra una turista i a llegir els diaris (potser no siga una bona idea, em llegiré només les pàgines de cultura) a Campo de’ fiori a la banda del sol, amb un got de vi blanc fresquet i uns cacaus. Ja ho sé que això també ho puc fer dissabte, però fer-ho un dia feiner en hores de faena li dóna un gust especial i és un regal que m’agrada fer-me.
Tots acabarem per tornar a fer-nos regals per primavera. Nosaltres, per ací, ja hem agafat el tren de tornada de l’illa de Citera.