dimonis
Resulta que a Itàlia hi ha un centenar de capellans oficialment nomenats pels bisbes per ‘combatre el maligne’, és a dir, per a fer exorcismes. La més alta concentració d’exorcistes està a Sicília, amb vint capellans treballant ‘a jornada completa’ en la lluita contra el dimoni.
La Conferència Episcopal Siciliana promou la formació constant per als seus exorcistes, fa poc un mossèn de la Università Pontificia Urbaniana els va fer un cicle de conferències on els va explicar que “el dimoni, que està entre nosaltres, sovint usa com a estratègia fer dir que no existeix”.
Fra Benigno, que és qui guia els exorcistes sicilians, aclareix que la màfia no és una manifestació del dimoni i també quins són els signes exteriors d’un endimoniat: “Tenen una aversió ferotge a allò sacre, si a l’estiu els banyes amb aigua beneïda se senten com si es cremaren i si els ensenyes una creu t’escupen”.
Tranquil·litza una miqueta llegir que als exorcistes els acompanya un metge, fins que a la pregunta: Com es manifestaria concretament el dimoni? el metge respón: “Normalment en forma de malalties neuropsiquiàtriques però es pot manifestar darrere de qualsevol tipus de malaltia”.
La notícia l’he llegida ací i les frases entre cometes del text són una traducció el més literal possible, paraula.
El dimoni de la foto és un dimoni de Massalfassar, que són els meus dimonis preferits.