Adéu
“No és el partit amb el que somniava“, diu Veltroni, i dimiteix.
Home, no crec que ningú somniara amb un partit com aquest, amb un partit que no ha estat capaç de dir res (no res, rien, niente, nada, tots muts) amb tot el que ha passat des de les eleccions, amb el que està passant i amb tot el que està fent el govern. Un partit que ha transmés la sensació que a aquest país no hi ha oposició, que Berlusconi i els seus poden fer el que vulguen sense que ningú faça, ni diga, res. Un partit que, en pocs mesos ha malbaratat la reputació de respectar la llei que tenia l’esquerra a aquest país, mirant cap a un altra banda mentre els escàndols, no només napolitans, esclataven al seu si.
Un partit immòbil que ha perdut, fins i tot, els electors més fidels, els que l’han votat sempre, (els votants del PCI, per entendre’ns) i que perdent els electors ha perdut el millor que tenia. Aquesta gent s’ha quedat sense tindre a qui votar i, segurament, no els calia un gran partit, no els calia el PCI, els calia només un partit d’esquerres digne i decent.
Ara veurem que passa, personalment pense que Veltroni hauria d’haver dimitit o molt abans o després de les eleccions al Parlament Europeu que, molt probablement, signaran el certificat de defunció del PD.
Em sap greu, hi havia molta esperança a l’inici de la història del PD, fa menys d’un any i mig. Ahir, escoltant el discurset de dimissió de Veltroni, pensava que Veltroni va començar citant JF Kennedy i ha acabat, ahir ho va fer, citant Chirac.
Doncs això.
PD: Chirac? De veres? Ai, ai…
L’única gran esperança a l’inici del PD d’en Veltroni que recorde és la que tenia en Pasqual Maragall de repetir l’invent a Catalunya, Espanya i de passada a tot Europa. Ara els seus Ciutadans pel Canvi s’hi poden posar fulles.
Per acabar-ho d’adobar, abans d’ahir la caverna anomenada “parlament europeu” votava majoritàriament un “decreto-ley” que es carrega oficialment la llengua catalana “en nom d’Europa”. És clar que a Europa ara hi ha majoria de dretes, però els PDs, siguin italians o europeus, tant se val, en comptes d’afeblir les dretes el que fan és enfortir-les encara més que no pas els social-demòcrates més dretans, del tipus PSPV-PSOE, per entendre’ns, aquells hàbils artífexos del domini etern pepero al País Valencià.
Com es diria en italià “bon vent i barca nova”?