primer round

Ja està, el primer round de les festes ja ha passat, he menjat massa, he begut massa, he dormit massa poc, he plorat (massa) i he rigut prou. Acabada la fase familiar-castellonera ara ens falta la italiana, i un altra volta menjarem massa, beurem massa, etc.
Duc tot el dia pensant en Joan Brossa, sí, demà arriba el dia J hora B (Brossa, Joan Brossa). Vull participar a l’abloccedari, la iniciativa organitzada per un grup de blocaires que vol retre un homenatge al poeta en els deu anys de la seua mort. La cosa consisteix en fer, demà, una entrada d’homenatge a Brossa als nostres blocs. Els organitzadors diuen que cadascú segons el tarannà del seu bloc i a la seva manera. Clar, supose que com a tothom, a mi m’agradaria fer una cosa visual, no sé si me’n sortiré…
Hui, pensant en Brossa i en el poema Silenci aquell tan bonic i tan curtet que diu: Escolteu aquest silenci, pensava en com sóc capaç de recordar perfectament els silencis del matí quan m’acabe de despertar de moltes de les cases on he viscut… crec que a les fosques les distingiria. En realitat no són exactament silencis, són silencis amb sorolls de fons, però sorolls de cotó-en-pèl, sorolls de silenci (no, no pense citar a Simon&Garfunkel). Conec perfectament el silenci dels matins a la casa on vaig créixer, amb alguns sorolls de Castelló i campanes. El silenci de la casa del poble, quasi perfecte, rodó. El silenci de ca la iaia a Barcelona, amb una remor de fons del trànsit de la Meridiana i els primers sorolls dels Encants. I, sobretot, i a totes les cases on he viscut, estime el silenci dels diumenges al matí. 
Potser perquè m’estic fent gran, però aquests dies enyorava el silenci de ma casa (tenim el miracle romà d’una casa silenciosa) i matins com el de la Canción de aniversario de Gil de Biedma: mientras el cuarto se nos puebla de sol y vecindad tranquila…  

5 pensaments a “primer round

  1. Jo també he menjat, he begut, he plorat i he rigut… tot un plaer…amb en J., els fills, els amics i els nebots…ara m’esperen mumare i el meu germà i una ciutat que estim. Ens veurem el dia J a l’hora B.

  2. Pens que tots hem passat una mica pel mateix; encara que jo no he menjat massa i no he rigut prou, amb excepcions. Ara toca entrar al nou any de 2009. Bé a vore que ens espenquem …. per contribuïr demà en la hora Brossa …..

  3. “Cuando me he despertado, permanezco tendido / con el balcón abierto. Y amanece: las aves / trinan su algarabía pagana lindamente: / y debo levantarme, pero no me levanto; / y veo, boca arriba, reflejada en el techo / la ondulación del mar y el iris de su nácar, / y sigo allí tendido, y nada importa nada, / ¿no aniquilo así el tiempo? ¿No me salvo del miedo? / ¿No es felicidad lo que amanece?” Gabriel Celaya.

  4. i els silencis de la nit, quan tothom dorm: el brunzit d’una nevera, el tic-tac d’un despertador o d’un pèndol antic, un gos llunyà o el soroll d’un cotxe, de quan en quan, sobre el carrer mullat.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *