Un altre país

No té nom, ni edat. Potser tenia 11 o 12 anys. Per un document d’expulsió grec que, banyat i trencat, li van trobar a la butxaca se sap que potser de cognom es deia Zahro o Zaher i que era de nacionalitat afganesa. Va morir dimecres passat a Mestre, esclafat pel camió sota el qual s’havia amagat per entrar clandestinament a Itàlia. Segurament va arribar amb una nau des de Grècia i, una volta desembarcat al port de Venècia, va triar un camió per amagar-s’hi sota i, probablement li van fallar les forces, plovia, feia molt de fred, tenia només onze o dotze anys. No sabrem com va arribar a Grècia des de l’Afganistan, de fet, no sabrem mai res d’ell i, de totes maneres, no li interessa a ningú, els diaris italians no han donat la notícia o jo no l’he sabuda trobar. Espere que no viatjara sol, no puc imaginar-me un xiquet d’eixa edat que fa un viatge així tot sol, travessant mig món. A la butxaca tenia una llibreteta tota banyada i trencada i un bitllet nou de trinca i molt ben plegat, l’equivalent a cinquanta cèntims en moneda afganesa.
Les preguntes són tantes… es pot expulsar un menor d’un país en guerra com van fer les autoritats gregues? existeix encara el dret d’asil o m’he perdut alguna cosa? què empeny a un xiquet d’onze anys a començar un viatge de milers de quilòmetres, potser sol, ple de perills, per vindre ací? Ja ho sé que són preguntes probablement sense resposta i que sonen retòriques, però a aquest xiquet sense nom i sense edat no me’l puc traure del cap des que vaig llegir la notícia ací.