el riu (4 i última, espere)
Ja ha passat, durant quatre hores aquesta nit l’aigua altíssima ha travessat Roma i no se n’ha eixit.
Tot va començar fa 28 segles quan una revinguda del Tíber va dur un cistell amb Ròmul i Rem fins el punt on van ser trobats per Luperca, la lloba que els va alletar. Des d’aleshores la ciutat ha conviscut sempre amb les plenes del riu. Els antics romans ho van solucionar d’una manera fàcil i eficaç, establint els centres habitats i els edificis importants a algun dels set turons de la ciutat. El riu i els ponts eren molt importants per la ciutat, de fet la paraula pontífex ve de pontem facere, perquè els sacerdots no eren només experts de les coses sacres, també d’on calia fer un pont. En època romana hi havia també el curator alvei que era l’encarregat de la manutenció la part urbana del llit del riu.
Després de la caiguda del imperi els papes no se’n van ocupar gens, des del segle IV no es va construir cap pont fins el papat de Pius IX, al segle XIX.
Des del 414 a.C., amb la inundació documentada per Titus Livi fins la del 1277, el riu va inundar la ciutat 58 voltes (cada 30 anys de mitja), des del 1277 fins la darrera del 1937, la ciutat ha patit altres 30 inundacions de les que ja es conserva la mesura de l’alçada a la que l’aigua va arribar. La ciutat és plena de làpides com la de la foto que indiquen fins on va arribar l’aigua. El 1875 es van construir els murs de contenció que permeten tindre el riu sota control amb aigua fins a 18 metres.
La pitjor riuada de la que es té memòria va ser la del 1598, l’aigua va arribar quasi als 20 metres i va trencar ponts i va inundar quasi tota la ciutat. La darrera va ser el 1937, ja hi havia els murs però l’aigua va inundar algunes zones properes al riu.
Ahir quan vam anar a dormir l‘ondata di piena no havia arribat encara i l’aigua pujava sis centímetres cada hora i ja estava a 13 metres i mig. La veritat és que ha segut un ensurt, jo, com deia ahir, o perquè sóc poruca o perquè sóc de Castelló, vaig passar por, una por estranya, però veure el riu tan alt i, sobretot, tan ràpid feia molta impressió. Ha hagut dos morts, una dona abans d’ahir ofegada dins del cotxe que es va endur l’aigua i aquesta nit un jove irlandés que es mirava l’espectacle ha caigut al riu.
Hui fa sol, pareix que no haja passat res, però ara sé que aquest riu que normalment és tranquil i amable pot fer por, molta.
PS: Força Barça!
Ai Marieta, que ens has fet patir durant tres dies. M’alegro que hagi sortit el sol. Amb aquestes cròniques romanes tan informatives em fa venir ganes de tornar-hi. Per cert, ja que avui és Santa Llúcia, hi ha alguna referència romana a aquesta santa tan popular a Itàlia?
Tot torna a lloc i tu ha contar-nos històries interessants. Besades i alegria de que tot hagi estat quasi només una crònica interessant ( he seguit tots els posts ). Una besada molt gran pels dos.
… que jo sàpiga, els Telenotícies del temps a Catalunya no n’han passat cap imatge ni noticia d’aquesta important crescuda.
Sort que nosaltres comptem amb una corresponsal d’excepció !
er barcarolooo!