Agafa en F amb una mà, moxilla a l’esquena, sabatilles de fer via, tenda i càmping gas, i au per amunt cap a la costa. Els que vàrem néixer enmig de les penyes (com les cabres) ho tenim claríssim. Mira els elefant indonesis, cametes amigues una hora abans del tsunami, i la gent que no sabia a què era deguda tanta corredissa… I ja ho veus si els tenien ben clars, els elefants, els motius per llevar-se la pardaleria…
Però de vegades pren massa força. Record el pont. Quina bellesa. Espero que no faci mal.
Agafa en F amb una mà, moxilla a l’esquena, sabatilles de fer via, tenda i càmping gas, i au per amunt cap a la costa. Els que vàrem néixer enmig de les penyes (com les cabres) ho tenim claríssim. Mira els elefant indonesis, cametes amigues una hora abans del tsunami, i la gent que no sabia a què era deguda tanta corredissa… I ja ho veus si els tenien ben clars, els elefants, els motius per llevar-se la pardaleria…
A Roma ho teniu la mar de bé perquè no se us mullin els peus!
Podeu enfilar-vos o a l’Aventino, o al Campidoglio, o al Palatino, o al Viminale, o al Quirinale, o al Celio o a l’Esquilino !
Que no sigui res, i tan de bó les inundacions no s’assemblin a “alluvioni” destructius com els que la memòria encara té presents….
Cuida’t del riu, quan baixa fort fa un soroll que com bé dius sembla una fera ferotge (amb permís de l’ Ovidi), i pot fer mal.
Ja ho diu bé X , “costa amunt”, per aquí a Catalunya encara ens en recordem del mot 🙂
Tot bé? Encara teniu llum? …Hem de començar a parlar del meu país subaqüàtic d’Itàlia?