cultura

Els problemes d’Itàlia no són culpa del govern Berlusconi, sinó dels governs precedents i dels successius” Sandro Bondi, Ministre de Cultura.

Quan Berlusconi el va nomenar Ministre de Cultura, tots vam pensar que era una broma del Cavaliere, una boutade, i que després diria que era broma i que no teníem sentit de l’humor. En canvi era de veres, és el Ministre de Cultura. Amb una biografia política de tebeo, ex PCI, catòlic fervent i purità, adorador de Berlusconi a nivells de vergonya (quan li  pregunten què sent pel Cavaliere la resposta és “devoció”). Va ser l’autor del llibret Una storia italiana, hagiografia de Berlusconi que en la campanya del 2001 ens vam trobar tots a la bústia de casa i, a més, és poeta, escriu poesies que publica al Vanity Fair dedicades als seus companys de partit i, sobretot, a Berlusconi (no en pense copiar cap, no).
Com a Ministre de Cultura, a banda de la seua missió declarada de “tornar a la RAI la seua funció d’instrument d’elevació cívica i espiritual de tota la  comunitat nacional” acaba de nomenar director general de museus a l’ex director de Mc Donald Italia (!!). El darrer llibre que ens ha propinat és una llarga entrevista que es titula Io, Berlusconi, le donne, la poesia.
Potser haureu llegit que el govern ha decidit incloure en el pla anti crisi el retorn de la porno tax, que és una taxa afegida als productes considerats pornogràfics. Sense entrar en el mèrit (potser podrien també perseguir l’evasió fiscal, però no, el govern és molt més creatiu), el més impressionant de la mesura és que l’encarregat de decidir què és porno i què és soft és aquest senyor que ens trobem com a Ministre de Cultura…supose que sentíeu rialles vindre de llevant i no sabíeu per què, ara ja ho sabeu.

6 pensaments a “cultura

  1. Cada vegada que m’arriba una nova notícia sobre el govern italià m’entra una nova perplexitat, no sols pel que fa al “cavaliere” i el seu entorn, sinó també pel poble italià que els aguanta.

    Només puc afegir la fina anàlisi política d’un Obelix: “Ils sont fous ces romains!”

  2. no sé on enviar la paraula i l’afegisc ací. sorry.

    nadir, atzucac, són paraules eufòniques, boniques, com  altres amb a, u, i, gaudi.  però nadir, com kamtchatka, també és un lloc per a resistir. quan t. es va quedar embarassada tot va començar a anar molt malament. cinc anys desprès nadir i t. van marxar ben lluny i d’això ja fa quinze anys. però nadir encara és un lloc per a resistir.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *