anunciació

Aquest cap de setmana hem estat per l’Úmbria, és una de les meues regions preferides d’Itàlia, un dia en parlaré. L’excusa era comprar oli nou i veure, finalment, els frescos de Pinturicchio de la catedral de Spello, on es diu que es produeix el millor oli d’Itàlia.
A mi m’agraden molt les anunciacions, no sé perquè m’agraden tant, però trobe que les marededéus més boniques són les de les anunciacions, més que les marededéus amb xiquet. Aquest cap de setmana he vist dues de les anunciacions més precioses de la història de l’art, a la catedral de Spoleto hi ha una anunciació de Filippo Lippi esplèndida. Un altra seua que m’agrada molt està a Santa Maria sopra Minerva que és una de les meues esglésies preferides de Roma, sempre que passe entre a mirar-me una estona l’anunciació de Lippi. I a Spello hi ha l’anunciació del Pinturicchio, la de la foto, en dos dies he anat a veure-la moltes vegades, em quedava alelada, és una meravella. Tota la capella és esplèndida, però l’anunciació ho és especialment.
Mirant-me-la em van vindre al cap Benigni i Dante, vaig recordar el que va dir en una de les lectures que va fer de la Divina Comèdia, parlant del cant XXXIII del paradís, el darrer de la Comèdia, quan Dante demana a la Madonna poder veure a Déu.
Explicant el primer tercet del cant:

Vergine Madre, figlia del tuo figlio,
umile e alta più che creatura,
termine fisso d’etterno consiglio,

Que Mira tradueix:

Verge mare, i filla del teu fill,
alta i humil més que cap criatura,
terme immutable d’un designi etern,

Deia Benigni, parlant del tercer vers, que Déu necessitava que una dona diguera lliurement que sí per fer-se home, que en el moment de l’anunciació Déu es posa en les mans d’una xiqueta de setze anys a qui havia esperat des de sempre, terme immutable d’un designi etern. Que el cristianisme comença amb la decisió lliure d’una dona (que es compleixin en mi les teves paraules), que Maria podria haver dit que no, que el de l’anunciació és el moment crucial del cristianisme, el moment en el qual és el lliure arbitri d’una dona el que fa que tot comence.
No sóc creient i no entenc res de teologia, però m’agrada aquesta idea de que tot començara amb la lliure decisió d’una dona, potser sense saber-ho per això m’agradaven tant les anunciacions.
Ací  Benigni recitant la primera part del cant.

10 pensaments a “anunciació

  1. Potser no toca, però ja que surt de refilada, me n’aprofito: aconselles la traducció que fa Mira de la Commedia? Jo me l’he mirada per sobre, però tenia reserves per la caiguda de la rima. Prou que conec els arguments a favor d’aquesta opció -mantenir les tercines pot convertir la lectura en un enrevessat trencaclosques, obstruir la fluidesa narrativa de l’original i apartar-ne a molts lectors que no tenien a l’abast una versió catalana de qualitat- però jo, meitat perquè me la faccio una mica amb l’italià i meitat perquè m’agrada molt la rima, segueixo fidel a la original, recolzat quan no hi arribo per les traduccions de Segarra i d’Ángel Crespo en castellà… (I sí, potser és per aquest desplegament que m’ocupa una taula sencera que fa anys que no la sovintejo…snif!)

  2. ciao marieta, anche a me piacciono molto le annunciazioni, e anche l’umbria.

    probabilmente conosci già san galgano, nel senese

    http://it.wikipedia.org/wiki/Abbazia_di_San_Galgano

    http://www.panoramio.com/map/#lt=43.148421&ln=11.163869&z=1&k=2&a=1&tab=1

    (se scorri i thumbnails a sinistra capisci bene il posto).

    senò, se ti capita, è l’ottima occasione per un bel giro, non troppo lontano da roma.

    mi sembra di ricordare che vi sia rimasto poco più della sinopia di un’annunciazione bellissima, attibuita alla scuola di lorenzetti. dovrebbe essere questa, purtroppo la foto è piccola:

    http://flickr.com/photos/medioevo/354818902/

    qui la vergine è più grande, ma i colori sono resi molto male. (a memoria, dopo 20+ anni, l’altra foto è più fedele).

    ciao

    ps. la terzina di dante mi sembra che in catalano a suono scorra bene e sia molto precisa. dante è quasi ingestibile anche in italiano. traduzioni rimate, almeno nelle lingue che conosco, le vedo abbastanza ardue.

  3. dels vulgaríssims temps que corren, per a una anunciació en minúscula, podria ser un fàrmac que, quan a mi aquestes coses m’inquietaven, es comercialitzava amb el nom de ‘Predictor’.
    Bromes de malgust a banda, es preciosa l’Anunciació que ens has deixat compartir.
    Sobre el Dant i els missatges de més avall, diré que he anat fent tota la vida amb la traducció de Sagarra, i mastegant el text de l’original italià que hi havia a la vora, per veure com sonava. Daquesta manera n’aprenia una mica. D’altra banda, crec que no podré llegir la Divina Comèdia pus mai més. L’última vegada que ho vaig provar, encara no fa dos anys, em varen diagnosticar una malaltia que no té cura: i em facturaven allà on diu el llibre que van els irascibles. Era un metge que havia llegit la Divina Comèdia i amb aquesta ‘trampa’ em volia ensenyar a controlar els meus furors, supòs. La veritat és que en aquella època duia molta de fúria, ara ja no. El metge s’havia equivocat o m’havia enganyada (ara ja m’és igual una cosa que l’altra). Tanmateix, per si de cas, mir de no empipar-me per res ni per ningú. 
    Me’n vaig tot d’una. M’agafa mono quan faig hostal aquí.

  4. Sort que entre les males noticies alternes posts com aquest, ens purifica l’ànima per agafar forces per la següent enrabiada. Gràcies de tot cor

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *