Un altre país

el bloc abans conegut com 'El meu país d'Itàlia'

ambulàncies

“Em pareix que s’ha acabat, hui s’ha acabat. Si no hui, demà. No ha servit de res organitzar protestes pacífiques, buscar idees, les classes a les places, les manifestacions nocturnes amb torxes, les concentracions com si fórem hippies. No ha servit de res rebutjar les instrumentalitzacions polítiques, voler raonar sobre coses concretes. Des de hui els telediaris parlaran només dels incidents, dia rere dia passarà la idea que, de totes maneres, els estudiants volen enfrontaments. Ens estan fotent.”

Són les paraules de Duccio, estudiant de física, després del que va passar ahir a Roma. Els estudiants porten setmanes manifestant-se a tota Itàlia contra el decret sobre l’educació que ahir va aprovar el Senat, havien aconseguit  manifestar-se sempre pacíficament i creativa (esplèndides les classes a les places, esplèndids els estudiants als semàfors netejant els vidres dels cotxes per denunciar com no volen acabar), manifestacions on anaven d’acord professors, estudiants i pares, inclús a Roma alguna manifestació on hi anaven estudiants organitzats d’esquerres amb alguns grups d’estudiants de dretes (mai vist a aquest país).  Fins a ahir. Molts estudiants, sobretot d’instituts, ahir van anar davant del Senat a manifestar el seu rebuig a l’aprovació del decret, amb alguns professors, pacíficament. Envoltats completament de policia antidisturbis, tranquils i organitzats, amb els eslògans i les pancartes creatius que estan fent servir des de fa setmanes. Cap a les 11 del matí, un camió passa el cordó de policia (els policies diran després que no se n’han adonat, un camió!) i baixen mig centenar de feixistes amb bastons, cadenes, passamuntanyes i cascs i al crit de “Duce Duce” (un clàssic), comencen a repartir hòsties davant de la mirada incrèdula dels periodistes i de la passivitat total de la policia. Organitzats i adults, repartint llenya a estudiants d’institut, davant de la policia que no fa res. Els periodistes i els professors (i la gent que passa) comença a demanar  a la policia que intervinga. Entre els periodistes hi havia Curzio Maltese, un dels periodistes més seriosos d’aquest país, ho ha explicat en un article a Repubblica que posa els pèls de punta: 
És quasi migdia, una vintena de cascs negres s’ha quedat aïllada dels altres, en els enfrontaments. Per reunir-se amb els camarades el grup fa una acció singular, ix per un costat de la plaça, travessa amb els bastons a la mà el cordó de policia, tranquil•lament, i tornen a entrar a la plaça per un altra banda. Decidisc anar darrere d’ells però un policia m’atura “Vosté on va?”. Me n’adone que jo no tinc bastó, sóc sospitós. Mentre em control•la el carnet de periodista, li dic que acaben de passar-ne uns vint. La resposta del policia és memorable: “No els hem vist“.
El senyor Cossiga (ex ministre, ex president del govern i de la República, junt amb Andreotti un dels polítics més sinistres de la història republicana italiana) va fer les següents declaracions fa uns dies: “El ministre de l’interior hauria de fer el que vaig fer jo quan era ministre (als anys 70s), en primer lloc passar dels estudiants d’institut, però als universitaris deixar-los fer, retirar les forces de policia del carrer i infiltrar el moviment amb agents provocadors preparats per a tot, i deixar per uns deu dies que els manifestants devasten la ciutat. Després amb el consens popular, el so de les sirenes de les ambulàncies ha de superar el dels cotxes de policia, les forces de l’ordre haurien de massacrar els manifestants sense pietat i enviar-los a tots a l’hospital, no arrestar-los, que després els jutges els alliberen, sinó colpejar-los sense pietat i també als professors que els animen. Sobretot als professors, no als ancians, clar, però a les professores jovenetes sí.”
Hui hi ha la manifestació nacional d’estudiants i docents contra el decret, voldria no sentir ambulàncies.

Actualització: ho acabe de veure claret claret a un vídeo, el paio de la samarreta blava del real madrid és un policia.



  1. És terrible, terrible, tot plegat, tot i que siga el mateix país de les lectures públiques de Gomorra. Tot i que siga el mateix país on les cròniques d’una mort anunciada poden començar a ser escrites ben de bestreta…

  2. És realment increïble que això puga passar. Dec ser molt inocent però pensava que estes coses eren impossibles. Com pot fer eixes declaracions un ex-ministre?

    Ufff….

  3. Ja veig que el regalet d’ahir (Gassman recitant l’etiqueta) només va ser un petit oasi.

    Duccio té tota la raó, la societat és així de voluble.

  4. dijous de matí vaig tindre oportunitat d’estar al mig de la mani al llarg de la via Cavour. Una mani pacífica, reivindicativa i emotiva com no n’he vist cap altra.

    Indignant que la policia (el servei d’ordre) fera la vista grossa davant els feixistes…

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Aquesta entrada s'ha publicat dins de coses que passen per marieta | Deixa un comentari. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent