Gassman llig

És una de les meues veus preferides, com llig ell els poetes italians no ho fa ningú.
Fa anys la RAI va fer una sèrie genial, es deia Gassman Legge i consistia en que Vittorio Gassman recitara, declamara coses com ara una anàlisi clínica, el menú  d’un restaurant, el prospecte d’un medicament o els ingredients d’alguna cosa.  Genial la idea i genial ell, que aconsegueix llegir aquestes coses com si foren la Divina Comèdia.
Vos deixe amb el mestre llegint l’etiqueta d’una peça de roba delicada.

4 pensaments a “Gassman llig

  1. Me’n vaig enamorar (de la veu) quan va venir a Barcelona en la dècada de 1960. Era un actor de cinema que no m’agradava perquè sempre li feien fer papers de cínic o bretol i perquè no l’havia vist mai en versió original. Quan vaig sentir-lo en directe recitant fragments d’algunes obres clàssiques i poemes de la segona guerra mundial, amb aquella veu que omplia la sala de la Casa degli Italiani primer i després de la sala del palau de Congressos, em va captivar. Després el vaig veure de nou al Mercat de les Flors el 1987, en una obra de Pasolini que es deia “Affabulazione”. Seguia sent aquell gran actor que em m’havia captivat amb la seva veu uns 20 anys –o més– abans.

    Escolteu-lo recitant el Cant V de la Divina Comèdia (el que més m’agrada):

    http://www.youtube.com/watch?v=PKRirsqtq2c

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *