país

El cas Saviano ha esclatat, finalment. Ja no és només un cas literari, com era fins ara, s’ha convertit en un cas polític, i ja era hora. La societat ha reaccionat i ho han fet, sobretot, els joves, facebook i myspace són plens de convocatòries i de grups de suport. L’escrit firmat per intel·lectuals i premis nobel ha rebut en dos dies més de 150000 adhesions, s’estan organitzant maratons de lectura pública de Gomorra, ahir en van fer una a la Casa della Memoria de Roma, va començar a llegir un partisà i van estar llegint tot el dia.
Ja ho sé que és normal i que és així com havia de ser, però hi havia (o, si més no, jo ho percebia així) darrerament a aquest país una incapacitat de reaccionar molt preocupant i pareix que tot plegat aquesta volta la societat ha respost.
Hui a Repubblica l’escriptor agraeix totes les mostres de suport, l’article es titula Cada veu que resisteix em fa estar menys sol i comença dient: “Gràcies per tot el que esteu fent. És difícil demostrar com d’important és per a mi tot el que ha passat els darrers dies“, agraeix a tots els gestos de suport, però sobretot, les lectures públiques del llibre: “Com m’hauria agradat estar allà, a cada plaça, a agrair a cada persona, a dir-li com d’important és per a mi aquest gest. Perquè ara, aquelles paraules no són ja les meues paraules. Ja no tenen autor, ara són la veu de tots. Un gran, infinit cor que ressona per tota Itàlia“.
Acaba l’article de Saviano: “Deia Cesare Pavese que ‘cal tindre un país, encara que només siga pel gust d’anar-se’n. Un país vol dir no estar sol, saber que en la gent, en les plantes, en la terra hi ha alguna cosa teua, que també quan no hi ets resta a esperar-te’. Jo, sovint en aquests anys he pensat que allò més dur era que ningú estiguera esperant-me. Ara sé, gràcies a les firmes de milers de ciutadans, que ja no és així, que alguna cosa de meu ha esdevingut alguna cosa de nostre. I que el país ja no és -després d’aquesta experiència- una entitat geogràfica, el meu país és el conjunt de dones i homes que han decidit resistir, canviar i participar, cadascú fent bé les coses que sap fer. Gràcies.”

Aquest és també el meu país, el meu país d’Itàlia.

7 pensaments a “país

  1. Aquest és també el teu país d’Itàlia. Gràcies a en Saviano sabem moltes més coses de la màfia i algunes barbaritats es fan més difícils de fer.

  2. No només pels matisos polítics o ideològics que hi ha al darrera. M’has tocat la fibra  amb les paraules de Pavese. Tots els que hem viscut fora de casa sabem el significat de paraules com arrels, enyor, espera o país. Tots portem a dins la llavor d’algun exili.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *