Un altre país

el bloc abans conegut com 'El meu país d'Itàlia'

il parco

Tu ch’entri qua pon mente
Parte a parte
E dimmi poi se tante
Meraviglie
Sien fatte per inganno
O pur per arte

Ahir, per fer el primer tast de la tardor vam anar a Bomarzo, des que estic a Roma que tenia ganes d’anar i encara no havia trobat el moment.  Bomarzo és un poblet a 70 quilòmetres al nord de Roma, tocant l’Umbria, xicotet i medieval, amb aquell aspecte “morellà” que tenen molts pobles per ací. El que volia veure, des de fa anys, era el parco dei mostri, el jardí fantàstic pensat per Pier Francesco Orsini el 1550, on es va inspirar Manuel Mujica Láinez per escriure la novel·la Bomarzo, que em va encantar quan la vaig llegir fa anys i quan la vaig rellegir fa poc. Si no l’heu llegida, la recomane, és una excel·lent novel·la històrica, res a veure amb la morralla que publiquen ara.
Vam dinar just fora del poble, menú tardorenc, fettucine con tartufo i funghi porcini, gust de tardor i de bosc. Havent dinat vam anar al parc, Pier Francesco Orsini, Vicino (1523-1585),  era un príncep italià, home de lletres que, segons les memòries impossibles que són la novel·la de Mujica Láinez, va passar la vida a la recerca de la bellesa i de la immortalitat, obsessionat per la seua lletjor: era geperut i una mica nan. Cap a 1545 va encarregar a Pirro Ligorio, l’arquitecte que va acabar Sant Pere a la mort de Miquel Àngel, la creació del parc, ple d’inscripcions misterioses i d’escultures enormes i, sovint, monstruoses. No hi ha una interpretació universal sobre el significat de les escultures i de tot plegat, però, segur, la intenció era torbar el visitant. No el vam poder veure tranquil·lament, sorolloses famílies romanes, un autobús de pensionistes napolitans i un altre de pensionistes crec que russos, ens ho van impedir, però l’efecte que Vicino volia fer al visitant, el va aconseguir, tot i el soroll i la gent. El parc et deixa una sensació de desassossec estranya, com quan estàs dintre de la casa torta on, en entrar, et pareix que caus i t’has d’aguantar a la paret.
Un lloc ben estrany i que et deixa amb ganes de saber-ne més del seu creador i de les seues intencions en construir-lo, de saber què ens volia explicar en aquest llibre de roques que és el parc dels monstres.



  1. Ja saps que hom hi ha cercat claus alquímiques, mentre que altres hi han vist la gran broma d’un geperut i la seva burla a les concepcions harmòniques de l’art del seu temps. Jo, de moment, no he pogut veure-hi res, perquè malgrat que fa prou temps que somnio d’anar a ficar-hi el nas, encara no m’ha sorgit l’ocasió.

    Si vaig tenir-la d’anar a un altre parc quimèric directament inspirat pel del senyor Orsini i tampoc gaire lluny de casa teua: il giardino dei Tarocchi, de Niki de Saint Phalle. Es troba a Garavicchio, ja a la Toscana, i si no el coneixes, per una vegada em permetria jo fer-te una recomanació italiana!

    PD: Encara més que el fantàstic Bomarzo, va captivar-me El Unicornio. Potser per la meva dèria medieval, qui sap…

  2. A Bomarzo no hi he estat, només l’ he vist en fotos i ja m’ha impressionat, llástima de les masses de turistes.

    Posats a recomanar parcs “extranys” conec el Sacro Monte d’ Orta (1590), al nord als llacs. Hi ha un parc curiós en un turó sobre el llac d’ Orta i l’isola de San Giulio on hi ha 20 capelles disperses amb frescos i estatues de guix policromat (376). Representen en diorames de mida natural la vida i miracles de Sant Francesco. El vaig visitar a l’ hivern, un matí de boira en un dia laborable, sense més gent. La sensació era molt extranya, les capelles semblaven panteons i feia l’ efecte que les 376 estatues et vigilessin.

    Nervi i paura. Suposo que sense rusos i turistes, la sensació a Bomarzo seria semblant.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Aquesta entrada s'ha publicat dins de Sense categoria per marieta | Deixa un comentari. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent