Sí, hay hombres que contienen un alma sin fronteras.
Miguel Hernández
Notícia xicoteta, llegida per casualitat i que m’ha deixat un mal gust d’ànima que costarà de passar.
El senyor Antonio Eletto té 94 anys i viu al seu poble, Romagnano Sesia, al Piemont. El senyor Antonio Eletto no té pensió. L’alcalde del poble ha escrit una carta al President de la República per demanar que li siga reconeguda una pensió d’invalidesa o alguna forma de suport econòmic. El senyor Antonio Eletto té reconeguda una invalidesa per ferides de guerra. El senyor Antonio Eletto és el darrer membre que queda viu a Itàlia del Batalló Garibaldi, dels voluntaris italians que van anar a defensar la república espanyola a la guerra civil, el darrer.
Per què no anam a fer una visita al nét d’un republicà espanyol afusellat pels feixistes que va guanyar les eleccions del seu país amb els vots dels esperançats camarades que ja fa temps que ha acabat de decebre. O per què no acudim a la magnanimitat particular del monarca (“nobleza obliga”) o bé, directament, al seu patriotisme. Al capdavall, en un costat i en l’altre del front, lluitaven amb el seu drap arborat, i per la seva pàtria.
…que tots els supervivents de les brigades internacionals tenen reconeguda la nacionalitat espanyola em sembla que a tots els efectes des de fa no gaire. No sé si ja han eliminat el requisit de renunciar a la nacionalitat italiana, cosa que jo la veritat si fos aquest bon home ho faria sense dubtar, si amb això aconseguís cobrar una petita pensió els darrers dies de la meva vida, una pensió que cobrirà només una part misèrrima de tot allò que es va deixar aquest bon home defensant la nostra llibertat.
Alguna cosa bona havia de tenir el ser espanyol. Em sembla que la única, i només si cobra la pensió 🙂