no puc incrementar l’austeritat del meu redol, perquè faria com aquell que va ensenyar l’ase de no menjar i, quan el va tenir ensenyat, l’ase se va morir. Ara bé: allò que sí que he trobat de la meva incumbència, i de la incumbència d’unes determinades persones que m’interessen i que aprecii, és que a la mateixa publicació que enllaces hi ha una notícia sobre el coent que tira tota la meva intendència per l’orla: diuen que n’hi ha un que s’ha mort després d’haver-ne menjat. Cap com aquesta. Tota la vida havia sentit dir que per devers l’Índia, la Xina, sud-Amèrica, Àfrica i, en general, llocs de mala petja i de clima sufocant, si no fos pel coent que posen al menjar no arribarien ni a l’adolescència. Bon recontri, ara. Hauré de d’anul·lar les sobrassades coentes. M’han fet agafar manies.
Res, reina, res: l’acudit il·lustra l’actualitat espanyola, sempre tan subversiva…
no puc incrementar l’austeritat del meu redol, perquè faria com aquell que va ensenyar l’ase de no menjar i, quan el va tenir ensenyat, l’ase se va morir.
Ara bé: allò que sí que he trobat de la meva incumbència, i de la incumbència d’unes determinades persones que m’interessen i que aprecii, és que a la mateixa publicació que enllaces hi ha una notícia sobre el coent que tira tota la meva intendència per l’orla: diuen que n’hi ha un que s’ha mort després d’haver-ne menjat. Cap com aquesta. Tota la vida havia sentit dir que per devers l’Índia, la Xina, sud-Amèrica, Àfrica i, en general, llocs de mala petja i de clima sufocant, si no fos pel coent que posen al menjar no arribarien ni a l’adolescència.
Bon recontri, ara. Hauré de d’anul·lar les sobrassades coentes. M’han fet agafar manies.