viatge

Tal dia com hui, fa molts, molts anys (més de 700), exactament el 7 d’abril de 1300 va començar un dels viatges més meravellosos que ens ha regalat la literatura. El viatge va durar una setmana, en la qual Dante Alighieri va visitar i ens va narrar el seu periple pels tres regnes de l’altre món, acompanyat i guiat per Virgili i, al final, també per l’estimada Beatriu. Un viatge on el poeta ens mostra, en paraules de J.F. Mira, “L’univers sencer, com un tot unificat, natural i diví, coherent i explicable, abans que la ciència moderna ens ensenyés a mirar-lo amb uns altres ulls“.

Tenim molta sort, en català disposem de tres versions, la primera (la primera traducció en absolut de la Commedia) d’Albert Febrer, de 1429. Entre el 1935 i el 36 Josep Maria de Sagarra la va tornar a traduir i, la darrera versió, la de Joan Francesc Mira, en vers lliure i amb una mestria i un amor per l’obra i per la llengua que en fan una meravella a l’abast de tots nosaltres, si no la teniu, compreu-la.

No me’n vull estar de tornar a penjar la lectura del cinquè cant de l’Infern que va fer Benigni en una nit memorable.

Ací la lectura de Benigni, ací la traducció de Mira, ací la de Sagarra, ací la de Febrer i ací l’original de Dante. Bon viatge.

xerrameca

No pense fer ni acudits fàcils ni proclames anticlericals (a aquestes hores i a aquestes edats), crec (i espere) que molts cristians estaran torbadíssims amb el que està passant, i crec que el senyor Cantalamessa s’hauria pogut estalviar la comparació de l’atac violent i concèntric a l’església amb els aspectes més vergonyosos de l’antisemitisme, espere que algú li recorde que els aspectes més vergonyosos de l’antisemitisme van prendre la forma de cambres de gas mentre l’atac a l’església el que pretèn és que la justícia (humana, no la divina) faça la seua faena. Crec, fins i tot, que preferisc que no explique a què es refereix quan parla de culpes i responsabilitats personals dels jueus que els van fer víctimes de la violència col.lectiva. I no pensava escriure res sobre aquest tema
Crec que el Sant Pare en alguna de les moltes ocasions que ha tingut aquesta setmana, hauria pogut pregar per les víctimes dels abusos, només una pregària. Tampoc pensava escriure res sobre el tema.
Hui el degà del col.legi cardenalici, el cardenal Sodano ha dit unes paraules fora de programa abans de la missa de Pasqua, ha dit que el poble de Déu està amb el Papa i no es deixa impressionar per la xerrameca (chiacchiericcio). Vull pensar que no és així, vull pensar que el dolor insuportable de les víctimes d’abusos (la xerrameca!) i el silenci insuportable de l’església sí que impressionen el poble de Déu i que en aquests dies de ressurrecció i de joia per als cristians trobaran espai i justícia també les víctimes dels abusos. I vull pensar que per la majoria dels catòlics la paraula xerrameca com l’ha usada avui Sodano ha estat una bufetada, com ho deu haver estat per les víctimes.

gavina

Ja ho diuen que el que no es consola és perquè no vol.
Enmig de tot el que està passant, del resultat de les eleccions que fa més por que altra cosa i d’aquesta ciutat que, governada per una dreta fastigosa, va perdent algunes de les seues característiques més dolces i es mostra cada volta més antipàtica i més bruta. Enmig d’això, deia, hui una notícia m’ha fet somriure: una gavina (Roma n’és plena, pugen pel riu, s’obliden de la seua dieta marinera i mengen restes de panini i de cornetti dels turistes) ha fet un niu al Vittoriano, a un dels monuments més lletjos de la ciutat, justet sota una àguila amenaçadora.
Ja ho sé que no és un senyal de res, però l’àguila és de pedra i la gavina està viva…