Impressionant, cadascuna de les paraules, de les emocions que desperten, cada pàgina del llibre de Primo Levi… una reflexió tan lúcida com serena i inoblidable… Esgarrifa fins a on pot arribar el missatge boig d’un dictador i el ressò mesquí d’un poble que treu el pitjor de cada casa, mentre un home jove increïblement despullat d’odi, Primo Levi, explica l’horror i esdevé testimoni i consciència, i malgrat tot encara pot veure el camí dels núvols per la retxillera de la fusta corcada.
Publicat el 27 de gener de 2012
27 de gener
Els que viviu segurs
A les vostres cases escalfades
Els que trobeu en tornar al vespre
El sopar calent i cares amigues:
Considereu si això és un home,
Qui treballa en el fang
Qui no coneix la pau
Qui lluita per un tros de pa
Qui mor per un sí o per un no
Considereu si això és una dona,
Sense cabells i sense nom
Sense forces per recordar
Els ulls buits i el ventre fred
Com una granota a l’hivern
Penseu que això ha passat:
Us confio aquestes paraules.
Graveu-les al vostre cor
Quan sigueu a casa o aneu pel vostre carrer,
Quan us fiqueu al llit o us lleveu;
Repetiu-les als vostres infants.
O que se us ensorri la casa,
La malaltia us impossibiliti,
Els vostres fills us girin la cara.
Primo Levi, Si això és un home (trad. Francesc Miravitlles)
Comparteix això:
Aquesta entrada s'ha publicat dins de gent per marieta | Deixa un comentari. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent