Publicat el 27 de gener de 2009
27 de gener 1945
27 de gener. L’alba. A terra, l’infame revoltim de membres remagrits, la cosa anomenada Sómogyi.
Hi ha feines més urgents: no ens podem rentar, no el podem tocar sinó després d’haver cuinat i menjat. I, a més, “…rien de si dégoûtant que les débordements“, diu amb raó Charles, cal buidar la latrina. Els vius són més exigents; els morts poden esperar. Ens vam posar a treballar com cada dia.
Els russos van arribar mentre Charles i jo portàvem Sómogyi no gaire lluny d’allí. Pesava molt poc. Vam abocar la llitera sobre la neu grisa.
Charles es va treure la gorra. A mi em va saber greu no portar gorra.
Primo Levi, Si això és un home
Traducció de Francesc Miratvilles
Comparteix això:
Deixa un comentari
Aquesta entrada s'ha publicat dins de gent per marieta | Deixa un comentari. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent
«Tot aquell que perdia alguna cosa, s’hi dirigia i tot aquell que trobava alguna cosa perduda, s’hi dirigia. L’un s’hi ficava a fer crida i l’altre, tot donant-li’n les senyes, se l’enduia.»
Talmud de Babilònia, tractat Baba Métzia, foli 28 verso.
Hi ha una vida abans de llegir Primo Levi i una altra -molt diferent- després.
Si al nostre país se’l coneguès i se’l llegís potser algun dia seria possible de recolzar públicament els drets legítims del poble palestí sense haver-se de barrejar amb gent que arrossega un antisemitisme secular, a voltes sense adonar-se’n i d’altres voltes amb un exhibicionisme orgullós i obscè. Ara com ara, les possibilitats d’acabar envoltat d’una colla de brètols que frisen per desfermar un pogrom són malauradament massa grans.
Tanmateix, després de passar per l’infern de “Se questo è un uomo” també cal llegir “La tregua” i fins i tot “Se non ora, quando?”, si més no per conrear un xic allò de l’esperança contra tota probabilitat.
Lectura imprescindible de l’adolescència. Cal continuar amb Semprun, i acabar amb Agustí Bartra: el Crist dels 200 000 braços.
També crec que “Si això és un home” hauria de ser una lectura recomanada i obligatòria. No crec que Levi sigui un autor poc llegit. Simplement és un de tants que s’haurien de recuperar més sovint . Tal i com estan les coses, millor recuperar-la des de les escoles, si fos possible (ja sabem com van els índex de lectura en aquest país).