El 24 d’abril del 45, Luigi Longo, comandant de les Brigades Garibaldi, redacta l’ordre d’insurrecció nacional. Tres dies abans, quan els americans van entrar a Bolònia la ciutat ja havia estat alliberada pels partisans, després passa el mateix a Modena, Reggio Emilia, Parma…, el 23 d’abril la insurrecció ha esclatat a Gènova i la ciutat ha estat alliberada.
Els milanesos fa mesos que viuen a una ciutat destruïda pels bombardeigs, els qui poden escoltar Radio Londra saben que Berlin és assetjada pels soviètics. Els partisans de la muntanya i de la ciutat han sobreviscut al pitjor hivern de la guerra. A la proclamació de Longo, l’inici de les operacions és fixat per les 14 hores del dia 25 d’abril, però a Milà els enfrontaments han començat molt abans. La nit del 24 al 25, homes de la Brigada Garibaldi comencen a ocupar casernes, a l’una comença la vaga dels tramvies i a primera hora de la vesprada, totes les fàbriques, edificis estratègics i els diaris han estat ocupats. Aquella mateixa vesprada ixen els primers exemplars de l’Unità, de l’Avanti i d’Italia Libera. En les hores següents els partisans arriben a la ciutat des de les muntanyes i desfilen pel centre entre aplaudiments de la població. La guerra s’ha acabat.
Alguna cosa han de tindre alguns 25 d’Abril.
Qui va substituir en Palmiro Togliatti com a “”segretario” del PCI. I qui en va passar el testimoni a l’enyorat Enrico Berlinguer. Un home de tradició, de primera hora, singular i de mires amples.
Pere Meroño