(…)
Cada homilia, cada missa, es convertiren en un míting. A febrer es creen els Comitati Civici, organitzats per diòcesis i parròquies, més de vint mil comitati es dediquen, en àmbit local a dramatitzar la campanya fins al paroxisme i a contrarestar la propaganda comunista (a més, el dia de les eleccions seran fonamentals per portar centenars de milers de persones malaltes o ancianes a votar). La màquina electoral organitzada per l’església mobilitza en pocs mesos més de tres-cents mil voluntaris per lluitar contra l’abstencionisme.
Alguns arquebisbes comencen a anunciar excomunions i infern etern per qui vota o sosté l’esquerra (l’any següent esdevé oficial l’excomunió, vegeu l’arxiu adjunt), el Cardenal Lercaro, a Bolònia s’inventa els frati volanti, superheròis de la fe que es dediquen a rebentar els mítings de l’esquerra. A tota Itàlia comencen a aparèixer i a plorar marededéus anticomunistes.
G. Guareschi, el creador de Don Camillo i Peppone, és l’autor de cartells electorals al·lucinants, amb tancs soviètics esclafant xiquets on hi ha escrit "salva els teus fills", un espectre darrere la tanca d’un camp de presoners que diu: 100000 presoners no han tornat de Rússia, mare, vota contra ells (assenyalant l’estel roig) també per mi".
La propaganda del Fronte, menys convençuda i menys convincent jugava amb la certesa de la victòria segura. Van perdre, més del 90% dels votants van anar a votar i la Democràcia Cristiana va obtenir la majoria absoluta.
Pocs mesos després el país es va trasbalsar per l’atemptat a Togliatti, però aquesta és un altra història.
I no va tardar gaire a produir-se l’atemptat contra el il segretario dil PCI, en Palmiro Togliatti, i les masses comunistes mobilitzades a pic del desbordament. Aleshores, em penso, els comunistes tenien 2 milions d’afiliades i afiliats.
Bon any, Marieta.
Pere