miozz mirades

Dissabte es va llevar un cel gris i quiet, i el meu pensament ballava a ritme de bongo i riallades de’n Txema. La trucada em confirmava que potser havia entrat en els meus somnis per acomiadar-se. Diuen que això de vegades passa…El cel gris va plorar una fina pluja freda, quieta, i jo m’hi vaig afegir calladament. Diuen que més que lamentar el què es deixa de viure cal agrair el què s’ha viscut. I sí, ha estat molt intensa i productiva la vida d’aquest home creatiu, compromès, solidari, alegre i lluitador. Amb la mateixa simpàtica energia de l’època d’impulsar els esplais, diables, Txirriquiteula i el que fes falta, ara omplia Gospel Sentits, amb el seu bongo incansable mentre guanyava a la malaltia combats impensables. Amb ell era com si no hagués passat el temps, aquelles vivències que van omplir de sentit la nostra vida de joves a la cruïlla entre dictadura i democràcia,  seguien intactes… Adjunto aquest vídeo, que li han dedicat els de SENTITS. Aquest matí hi haurà un comiat multitudinari que serà un cant a la vida i a tot el llegat cultural que has contribuït a deixar a Badalona, i molt més enllà. T’envàs però et quedes. Txema. Siau!