És un llibre exquisit. Amb una sorprenent senzillesa va destil·lant pura filosofia de vida. Reflexions i metàfores que aporten, que no deixen indiferent. A qualsevol que les llegeixi. No cal estar pensant tota l’estona que allò surt d’una noia amb Síndrome de Down per trobar-hi el sentit, en té per si sol. Però aquesta circumstància hi aporta un alt valor afegit. Com n’aporta el fet que el llibre l’escriu Francesc Miralles amb ella, perquè ella no ho podria fer sola. El llibre és també un treball col·laboratiu, com tots els grans èxits de l’Anna: la creació d’una tipografia que ha donat la volta al món, ésser finalista en l’elecció de la catalana de l’any 2012, i escriure ara aquest llibre. Èxits sorprenents que no existirien sense aquest treball en equip, sumant capacitats, una bona dosi d’esforç. I sobretot, no existiria sense confiança.
Dijous 10, a Badalona, tenim l’oportunitat de compartir amb l’Anna i la seva família tota aquesta experiència. A les 19h a l’Espai Betúlia, ho anuncia aquest cartell que teniu a la imatge. Un cartell que té la seva història, (veure) aquí us l’explico. La participació de la Sira i l’Eira no és una anècdota, com ben segur ja heu entès.
(seguir llegint)
Estem poc acostumats a valorar les aportacions a la societat “normal” de persones etiquetades com a “disminuïdes”, “amb discapacitats”, dependents, vulnerables. Sobretot quan aquesta vulnerabilitat té a veure amb qüestions mentals o cognitives. Hi estem poc acostumats perquè poques vegades es donen les circumstàncies d’oportunitat per transgredir el guió estipulat, per canviar els esquemes. Per això és tan important, en el pla real i en el simbòlic, la feina que ha fet l’Anna Vives amb el suport de la seva família (treball col·laboratiu, sumant capacitats!), la seva interessant aportació a la societat. Com comentava, en poc temps, aquesta noia ha protagonitzat 3 fites que són una revolució, aquí podeu trobar molta més informació sobre l’impacte de la seva feina:
Que les expectatives posades en una persona – especialment quan és infant o jove – i la confiança en les seves potencialitats condicionen en major o menor mesura la capacitat de desenvolupar-les és ciència certa, comprovada. Malgrat l’evidència pedagògica, però, no tots els adults que envolten i acompanyen el creixement dels joves saben transmetre sempre aquesta dosi de confiança bàsica que ajuda a creure en un mateix i a forjar-se aprofitant o creant oportunitats. Quan els joves – o infants – són persones amb dificultats evidents, aquesta errada transcendent es fa molt més significativa. En la mateixa mesura que s’hi fa l’errada, però, s’hi fa l’encert: tal com diu el títol del llibre, els resultats són sorprenents.
