miozz mirades

Seguint les indicacions de donar-hi la màxima difussió, publico la carta d’en Sebastián Ledesma Morán, indignat en cadira de rodes: iguals en drets i deures, iguals en indignació, iguals davant la incereïble repressió…  (segueix)

Sóc la persona en cadira de rodes que apareix a nombroses fotografies de
l’intent de desallotjament a plaça Catalunya i vull posar nom a les
imatges que són objecte de controvèrsia. El meu nom és Sebastian Ledesma
Morán, tinc 55 anys i vull deixar clares tres coses:

1) Que les imatges són un reflex cert del que allí va ocórrer.

2) Que el Mosso d’Esquadra no m’estava defenent com han dit el conseller
Felip Puig i alguns mitjans de comunicació, sinó que m’estava agredint,
com així ho acrediten els cops i rascades que té la cadira al lateral
esquerre, provocades per un cop de porra.

3) Que no vaig rebre cap cop al meu cos perquè el Mosso que m’amenaçava
amb la seva porra (com s’aprecia a la foto) va ser aturat per un altre
Mosso que li va dir: “No, joder, a ése no, que nos llevan al juzgado”.

També vull deixar clar que no sóc ni un heroi, ni una víctima, ni un
“borroka” ni, molt menys un inconscient. Únicament sóc, ni més ni menys,
un indignat més. Cada dia participo en les activitats de plaça
Catalunya, en especial a la comissió de diversitat funcional, que entre
d’altres tracta temes de discapacitat.

I podeu estar segurs que seguirem la protesta i la lluita pacifica, fins que aquest estat de coses desaparegui.

Hauré de portar al taller la cadira perquè la reparin, perquè si no
pinten les rascades s’oxidaria. No sé ni m’importa gens si aquesta
despesa anirà només a compte meu, que consti. El que em preocupa de
veritat és que jo de jove vaig haver de córrer davant dels grisos i que
aquesta policia, que considerava meva, m’ha fet córrer davant seu. A
veure com li explico ara a les meves filles que aquesta és la policia
que nosaltres demanàvem.

Durant la càrrega policial vaig sentir diversos Mossos dient, en
castellà tots per cert: “¿Qué hace este hombre aquí? ¡Llévenselo!
¡Llévenselo!”. Estic fins al monyo que es qüestioni perquè era jo allà:
tinc tot el dret i tot el deure de ser-hi com a indignat. Per què no
volien que hi fos? Per què els dificulto repartir cops de porra a plaer?
I trobo molt greu que es generi polèmica per la possibilitat que
m’hagin pegat a mi i en canvi sembla que no importi que altres persones
sí que fossin agredides o patissin crisis d’ansietat severes. Tots som
iguals davant la llei i tenim el mateix dret de manifestació i de
legítima defensa, en especial davant d’una agressió gratuïta com la de
divendres passat.

Els qui eren darrere la meva cadira, a qui els Mossos van atonyinar, hi
eren perquè jo els vaig dir que s’amaguessin allà, convençut que a mi no
em farien gran cosa. Ningú em va manipular ni calia protegir-me dels
meus companys indignats, com s’ha dit. Només m’he sentit manipulat per
la versió de Felip Puig sobre l’actuació policial i només m’ha calgut
ser protegit dels seus Mossos.

Estàvem fent resistència pacífica als accessos a la plaça, per impedir
que sortissin els camions amb les nostres pertinences. Com s’ha pogut
comprovar, no hem pogut recuperar res del que es van endur, ni les
firmes recollides, ni mòbils ni res. A més els han descarregat en un
descampat com si fos un abocador.

Només vaig sentir por després del moment de les fotos, quan milers de
simpatitzants envoltaven la plaça i escridassaven als Mossos. Vaig témer
que es llancessin sobre ells, els Mossos responguessin i hi hagués una
gran desgràcia. Van ser moments de molta, molta tensió. Van ser moments
d’una altra època, d’una que creia que havíem superat fa temps.