postes d’estiu(10), el turó-túnel de montgat, 5 de juliol
A deu minuts de casa, carretera enllà, un cop passada la Riera de Sant Jordi i l’estació del tren, en aquesta zona anomenada Les Mallorquines, el Turó, a la dreta, espera càlidament il·luminat, Em ve de gust enfilar-m’hi, avui, i recollir imatges de les figueres de moro, per mostrar-les als amics mexicans: allà en diuen “nopales” i se’n mengen les fulles. Les vaig poder tastar! (segueix)
Del Turó de Montgat en queda ben poca cosa, d’una banda va ser foradat per fer-hi el que ha estat el 1r túnel de la península ibèrica, amb l’arribada del ferrocarril l’any 1848. De l’altra, amb l’extracció sistemàtica de pedra es va perdre més de la meitat de la muntanya, s’enderrocà el castell, la capella de Sant Joan i va suposar la pèrdua de gairebé la totalitat de les restes ibèriques, romanes i medievals que hi havia. El poc que en queda està força deixat. Hi ha escales per pujar-hi, i s’hi pot trobar un monòlit commemoratiu del fet que el 26 de novembre del 1876, un grup de joves amants de la natura feren una excursió al cim del Turó i un cop a dalt decidiren fundar l’Associació Catalanista d’Excursions Científiques que fou l’embrió del futur Centre Excursionista de Catalunya. Però tot plegat passa molt desapercebut, és brut, i contrasta molt amb la forma endreçada i polida com s’ha urbanitzat tot l’entorn de sota, vora les platges, enllaçant el passeig i la plaça.
La veritat és que el passeig m’ha suggerit moltes reflexions sobre com Montgat ha afrontat la seva complexitat urbanística, segmentada i inicialment polaritzada (Montgat del peix/Montgat dels fums, Montgat Vell/Montgat Nou), i sobre com ha evolucionat la seva cohesió. Hi havia un fil de pensaments al voltant de la desaparició de les fàbriques tant contaminants tocant a mar (Rio Tinto, Can Gallart i Can Barrau; la “legia” …) i la recuperació de les platges, sobre la vida a l'”altre Montgat”on hi tinc les arrels maternes. Fils de pensaments que s’esperaven per prendre forma en aquest apunt, però que el tràgic final del meu trajecte ha estroncat. Segur que hi haurà altres postes montgatines, i serà un millor moment per poder-ho desgranar.