miozz mirades

Fa cinquanta anys els sistemes d’enregistrament d’imatges ni eren tan abundants, ni tan manejables ni tan accessibles. La cultura fotogràfica tampoc formava part de la quotidianitat com ara, i és per això que fets tan excepcionals i fotogènics com la nevada que va patir Barcelona i rodalies la nit del 24 (de fet va començar a l’hora de la Missa del Gall) i tot el 25 de desembre de 1962 (un autèntic Blanc Nadal) malgrat la seva espectacularitat, gaudeixen de poca documentació gràfica. Si més no comparat amb la que obtindrien si el mateix fenòmen es produís en l’actualitat. Fa quatre anys en Ramon Massip va digitalitzar i penjar al youtube una filmació feta pel seu pare, en Josep Massip i Buxó, gran afeccionat a filmar (en 8mm) i a muntar pel·licules domèstiques, sota el nom de produccions Rosa Roja. Aquella era de la nevada del 1962 (la podeu veure aquí)  una nevada que jo vaig viure de molt menuda però que només recordo mitjançant el relat dels meus pares. (segueix) 

Ell, en Ramon, era una criatura de gairebé 5 anys i conserva alguns records i imatges pròpies d’aquells fets viscuts, però sobretot recorda la filmació del seu pare.  El nostre fill Francesc va escollir i posar la música per a acompanyar aquells fotogrames en blanc i negre, imatges mudes, filmades per un avi molt enyorat (el meu sogre ja havia mort quan vam realitzar aquesta oparació de recuperació gràfica).  
L’èxit ràpid de visites i elogis que va obtenir el petit film a la xarxa ens va sorprendre enormement. Va ser l’inici d’un gran procés. Les pel·lícules del meu sogre han estat un testimoni rellevant de molts moments familiars i ciutadans de la Badalona d’una època en què hi havia pocs testimonis gràfics, i encara menys enregistrats. Per això els seus films particulars ara formen part del fons del Museu Municipal. I aquest en concret, el de la nevada, és un referent per a molta gent. 

Convertir documents privats en públics per ajudar a recuperar memòria històrica local és un gest a l’abast de tothom, senzill de fer però sovint poc present. Quantes fotografies que documenten paisatges actualment esborrats han anat llençades després d’una mort o un canvi de domicili? Quants documents aparentment inútils que s’han cremat o abocat al contenidor posarien llum a buits històrics referents a la vida qüotidiana, al món laboral, associatiu, ciutadà… Cal preservar aquesta documentació, cal posar-la en valor! 

Per això és tan important la tasca que fa l’Arxiu Històric de Llefià. Una entitat compromesa amb el barri, des del voluntariat, que de mica en mica ha anat dinamitzant aquesta recuperació de memòria històrica i ha anat posant imatges, testimonis orals i tot tipus de documents a la història del barri, aquesta gran zona de Badalona que ja tenia nom propi dins el territorium de Baetulo, aquesta zona d’enormes transformacions industrials i urbanes i de gran concentració ciutadana (del paisatge ninfià al de dels conreus i les masies, al de les bòbiles i les fàbriques, i de les petites cases d’estiueig dels barcelonins als ataopaïts blocs de pisos, passant per les coves i barraques. i per les petites cases d’autoconstrucció); zona de gran dinamisme veïnal, polític i cultural.

Precisament aquesta entitat avui organitza una interessant xerrada, amb contingut metereològic, per saber quina va ser la causa d’aquella inusual nevada. L’acte comptarà amb testimonis que ens faran conèixer els efectes d’aquella tempesta de neu en una zona alta de Badalona, com ho és Llefià, en plena Serra d’en Mena. Quines conseqüències en la vida diària dels dies següents. I s’hi inaugurarà una exposició de fotografies que documenten com era el barri en aquella època, i quines estampes va provocar la nevada. Fotografies aportades pel veïnat. Jo no m’ho penso perdre! D’aquí mitja hora, a Torre Mena. El meu sincer agraiment a l’Arxiu Històric de LLefià per l’oportunitat!