justícia i convivència
Tinc la sensació que si ara tornés a pronunciar aquella frase tal com ho vaig fer llavors, el meu discurs semblaria molt més idealista que en aquell moment. malgrat estic parlant de ben poc després d’acabat el franquisme. Paradoxal.
Són mals temps per a la justícia. I les nostres neurones van de bòlit intentant acomodar la informació que reben a aquell suposat esquema de divisió de poders on la justícia és democràtica. On la justícia no està dominada pel poder polític o financer. Però les pobres neurones no se’n surten, i han acabat configurant un esquema nou (que és en realitat un esquema vell) on sí s’acomoda la informació rebuda: un esquema que ens parla d’una justícia injusta, subjectiva, aleatòria i massa sovint totalment doblegada i sotmesa als interessos del poder de torn. Un poder no sempre ocult…
Contraposant el tractament judicial de dos casos de delicte ambiental que han estat d’actualitat aquests dies, la perplexitat i la desconfiança estan servides. La sentència absolutòria del cas Presige, i la petició de presó per a una pianista… Per no començar a parlar de la desimputació de la Infanta Cristina i de tantes irregularitats manifestes en el judici a tants casos i casos de corrupció política…per cert, coneixeu aquest diccionari nominal de la corrupció?
Potser és per això que aquest judici a l’actual alcalde de Badalona, un polític esparpèntic, maleducat i de modals poc diplomàtics que extrema el populisme fins perdre’n el control, però que exerceix un gran domini sobre els mitjans de comunicació i obté els seus favors una i altra vegada, aquest judici em genera desconfiança. Qui ens assegura que serà un judici on prevaldrà l’estat de dret? On no hi tindrà res a veure que sigui del PP, el partit amb més poder a l’estat?
Caldrà esperar!
Coneixent les seva perícia mediàtica, cal esperar que aconsegueixi treure rèdit de l’afronta. Ja es veurà.
Pel que fa a la societat civil organitzada, cal celebrar l’acte que el dia abans del judici se celebrarà a Sant Roc, organitzat conjuntament per SOS RACISME i BADALONA SOM TOTES I TOTS. Un acte que obre el paraigua per abastar un camp molt més ampli que el fet concret del judici a l’Albiol, que és al judici a una forma clara da’atemptar contra la convivència, una forma bruta d’obtenir vots.
Ara que la ONU ha tocat el crostó a l’Estat Espanyol i li ha recordat que hi ha crims que no poden quedar impunes, seria un bon moment per donar a Albiol un càstig exemplar i deixar clar que a les actituds que promouen odi ètnic cal aplicar-hi tolerància zero. Creuem els dits.